dijous, 4 de desembre del 2008

Una mica d'estopeig

Es veia la serra de Tramuntana i Mallorca s'anava allunyant cada cop més ràpid, perquè aquests vaixells d'ara fan molta via, rellamp! Comparats amb aquells de la Transmediterrànea on l'aigua passava per damunt coberta quan hi havia una mica de mal temps.
Ara ja no es veuen mai dofins ni caps d'olla, ni cap peix molar. Quan jo era nin, anava a pescar amb el meu oncle. De vegades em fermava a l'arbre perquè no caigués dins mar de tantes ones com hi havia. La barca pujava i baixava, quan era a baix tenies la sensació d'estar dins un clot d'aigua. Un cop, un peix manta ens va passar per davall el llaüt, tota la mar va tornar negra.
Anàvem a pescar els calamars a l'encesa, llavors n'hi havia molts, o bé amb llum venien tots. Ben aviat els calamars omplien tota la coberta. Quan els treien n'hi havia que t'esquitxaven de valent i això de nit no feia gaire gràcia.
Quan anaven a la barra, que llavors volia hores de motor amb el llagut mariner, no m'hi duien. Deien que era massa petit. Record que en una d'aquestes expedicions agafaren peixos tan grossos que no cabien a la pica d'escurar.
Un cop embarcàrem un home sense experiència marinera que havia viscut a França, de pares catalans. Quan començàrem a pescar aquell home, ja blanc de natural, tornà com a de cera i no quedà més remei que desembarcar-lo. De juguera, també vaig desembarcar jo i aquell home em contà moltes coses sobre els minerals que hi havia a la cala, cala Sequer, i moltes històries del seu servei militar -com solien fer els homes d'un temps-, però en aquests cas noves i interessants, l'individu havia passat el seu període militar a Algèria, en plena guerra colonial. Les hores passaren volant i el patró i son ajudant tornaren a cercar-nos amb una bona pescada.
Ara pel que fa al peix, hi ha quaranta moixos per una rata!

dimecres, 3 de desembre del 2008

Ja me'n tornaria

Sí, en arribar a la feina ja me'n tornaria. M'estimaria més viure com els guerrers de Son Favar, a lloure per dins l'alzinar o la garriga. Amb el meu ca recórrer comellars i clapers com el garriguer d'Infern. Parar lloses, cercar esclata-sangs dins vedats, matar conills i cegues, dur arreu els espàrecs i els caragols.
Els vespres de lluna, faria foc damunt una sitja, i convocaria els esperits dels avantpassats, vestit de geneta o de mart. M'untaria amb oli de llentiscle i ballaria fins a l'esgotament.

dilluns, 1 de desembre del 2008

Moderau-vos anònimament

Temporalment estrenarem la moderació -o sigui la censura prèvia- dels comentaris. Almenys mentre s'espassin les ganes de publicar-los anònimament. Si els autors o les autores s'identificassin seria un plaer contestar els seus comentaris, tant si són destructius, libels, infàmies com si es tracta de les lloances que tant meresc.
Aquesta senyora es protegia del sol amb un bellíssim capell de l'època. Tenia una llunyana retirada amb Ava Gardner, sí senyor!
Va acceptar ésser fotografiada al costat d'una barca que ja està desballestada, com ella mateixa possiblement.
Es mereix un homenatge pòstum perquè era aguda, discreta, polida i sàvia. Endemés, tan sols es depilava, a l'hivern, les cames.

diumenge, 30 de novembre del 2008

Enterraran en Barceló amb n'Ubeda?


Mai no he sabut els carrers de Ciutat, aquesta hereva de la Madina Mayurqa que Turmeda volia retornada a l'Islam, perquè mai no he pogut sentir interès per aquesta aglomeració de cases i avingudes horribles, de tribus sense nom que no sé de quines eugues vénen. Ciutat traïdora, ciutat provincial i colonial, volgudament sotmesa a les merdoses restes de l'imperiet espanyol.
Encara hi són presents les desfilades de feixistes per la Via Alemanya -l'Alemanya hitleriana naturalment-, les cremadisses de jueus per devers la plaça Gomila, els descendents bavosos dels botifarres llepadors dels antics Borbons, els grisos buròcrates de la mediocritat de tercera, els tifosi del Mallorcá, la beneitura de les celebracions a la plaça de les Tortugues, les repulsives festes de Sant Sebastià amb regalims de llonganissa per l'horrible plaça Major de ciutat-Salamanca-Segòvia...
Ben hora de passar-hi amb napalm? Quina llàstima pel retaule den Miquel Barceló Artigues?