na Mont

Quin tros d'actriu! Ja deus haver tornat de l'Índia, carregada de cigarrets que et comanàrem, o no hi has pensat més? Ja tenc reservades totes les entrades de l'Auditòrium per quan tornis el mes de setembre. He reservat totes les llotges per omplir-les de xixisbeus i xixisbees, una claque que aplaudirà rabiosa quan apareguis a l'escenari. També t'assegur cuinar el que més t'agradi, ara que ja no estaràs a règim. Això sí, hauràs de cantar una mica d'òpera mentre jo prepar la menjua.
Ja saps que no vaig mai al teatre tret de quan tu m'hi convides o m'ho ordenes. T'assegur però que com més va més m'agrada aquest espectacle démodé. Tot això gràcies a la teva influència benèfica i autoritarisme delirant.

Per Sant Jaume a Pàndols

Sí, nosaltres teníem infermeres com aquestes i no aquelles monges dels feixistes. Enguany és el 70è aniversari de la batalla de l'Ebre, la primera batalla moderna de la història. Dotzenes de milers d'homes hi perderen la vida, molts d'ells catalans. Vicent Rojo hi sacrificà l'exèrcit de Catalunya, també anomenat pels espanyols de l'Est, per tal d'aturar l'ofensiva cap a València. El pas de l'Ebre havia d'anar combinat amb una altra ofensiva amb tropes transportades per la mar darrere les línies feixistes a Andalusia. Incomprensiblement, aquest atac no es va produir mai i el front andalús seguí vegetant, potser una mica com ara.
Per Sant Jaume tornaré a la serra de Pàndols, recorreré els pous de tirador, les trinxeres i arreplegaré metralla. Recordaré els nostres compatriotes i la gent d'altres països, la majoria molt joves, que s'hi deixaren la pell. En el nostre bàndol perquè el feixisme espanyol fos foragitat del nostre país, però encara hi ha tasca.

nacionalisme

De tot d'una que va morir el "Caudillo" seu, anaven una mica de rota batuda. Amb el temps, però, quan veien que no els passava res, que ningú els demanava comptes per haver col·laborat amb una dictadura nacionalista, feixista, catòlica, amiga de les potències perdedores de la II Guerra Mundial, varen començar a tornar treure ullets. Com més ha anat més valents s'han fet.
Ara resulta que el nacionalista som jo i no ells. Que la llengua catalana s'imposa a Catalunya i no l'espanyol. Que els nins catalans escolaritzats a Colmenar Viejo reben classes en català. Que l'Estat espanyol no trosseja el català en dues llengües i té les pàgines webs oficials en dues versions: català i "valencià". Però això no és nacionalisme, sinó patriotisme constitucional.
La constitució que tot el dia tenen a la boca em recorda els Principios fundamentales del Movimiento, elaborats pels erudits falangistes. Si el president basc vol convocar un referèndum li arrien cop de constitució. Si aquí uns jovenots protestes contra la presència del rei espanyol és un atac a la constitució. Si jo opinàs sobre ETA i la violència al País Basc, ben segur que cauria en arguments anticonstitucionals.
Bé, idò els catalans no hem votat cap constitució catalana. La constitució espanyola que sigui per als espanyols, sí per aquests nacionalistes demodés que no volen ésser-ho. Ben seva és.