De dins el més negre de la garriga de Quíbia, a la part de llevant de Mallorca, es manifesten opinions favorables a les poltres, la necessitat d'un estat català, alguns vins i menjues, els boscos i la salvatgina que els habita, etc.
dissabte, 21 de gener del 2012
Celebrant Sant Sebastià
Dins el postís Teatre Principal se celebrava un akelarre de feristea espanyola dins Mallorca. L'antic director del Teatre fruïa, menjava, bevia i xerrava al sud de Quíbia. Dones cubanes abjuraven dels CDR. La jovenalla empenyia les rutes del futur. Una dona rinxolada passava gust. Jo en passava més que de viure. El gató d'ametlla romanesca era devorat, la recepta era percaçada ansiosament. L'empordanesa Agnès havia estat pionera en el treball de rebosteria tradicional. Nosaltres la seguiríem un cop la depressió s'esbargís del grup actiu. Els biòlegs marins suscitaven complicitats. Les llampugues feien una estesa d'ous dins la mar gran. En Cabot cavalcava cavalls indis damunt la Mola. La irlandesa ens enviava missatges inequívocs. El vi del Montsant es repartia a les noces de Ca Na Immaculada. L'home-dona em saludà tot just acabat de llevar-me, quan a través de la laurisilva sotjava la marina.
Etiquetes de comentaris:
laurisilva,
llampuga,
sant Sebastià
Subscriure's a:
Missatges (Atom)