dimecres, 29 de desembre del 2010

Democràcia dictatorial

Si el Tribunal Superior de Catalunya s'hagués de pronunciar -l'actual, no el futur, eh!- sobre la llei de normalització lingüística de les Illes Balears, o de la seva aplicació, us imaginau l'escàndol que farien els del DM o d'El Mundo? En canvi, que un tribunal espanyol, on no hi ha cap integrant català, almenys que n'exerceixi, opini sobre l'aplicació de la immersió lingüística a les escoles del Principat, això ho troben perfecte i del tot democràtic.
Cada dia que passa es fa més palès: la situació d'inseguretat que patien la dreta autoritària espanyola, juntament amb l'esquerra autoritària idèntica, en els anys de la mort de Franco, possibilità la "concessió" d'una mica d'autonomia a alguns territoris de l'Estat. Ja començàrem malament amb el "café para todos", que feia comparèixer comunitats autònomes com La Rioja o Múrcia. El que ha anat passant tots aquests anys és la manifestació de la clara voluntat de "recuperar" allò que l'Estat colonial sent haver perdut. Fins aquí molt bé, és el que els toca fer, però i què farem nosaltres, els catalans? Ens anirà bé seguir desunits? Convendrà al nostre país seguir mantenint mitjans de comunicació impermeables entre els diferents territoris? Ens és útil no tenir cap casta de coordinació educativa, ni gairebé cultural, entre nosaltres? Voldria creure que la il·lusionadora presa de possessió d'Artur Mas tendrà continuitat en fets, tot i que en som moderadament escèptic, atesa la trajectòria regionalista i antinacional de CiU fins ara, però qui sap?