divendres, 28 de maig del 2010

La casa


Sempre m'ha sorprès la idea estesa que els catalans naixem pacifistes i pacífics. Tots els pobles miren de disposar d'una força armada que imposi l'ordre o bé els defensi d'agressions d'altri, excepte nosaltres. O sigui que el percentatge de hipis i seguidors de Gandhi, entre nosaltres, seria altíssim.
Jo sempre he cregut que això és un error greu i no és que cregui en la lluita armada en les condicions actuals ni prop fer-hi, però sí que crec en unes forces armades catalanes integrades en un exèrcit europeu, i en una policia catalana desplegada arreu del territori on diuen Bon dia, com deia Josep Pla.
Estic tip de pagar una policia, en realitat dues: Guardia Civil i Policia estatal, que no m'asseguren cap casta de seguretat. A les carreteres fan controls aleatoris, cosa que mai he vist en altres països, independentment de si has comès alguna infracció. La llengua que fan servir és l'espanyol, amb la pretensió que els contribuents, que els mantenim, també el facem servir tant sí com no. La seva eficiència, almenys la que jo he pogut tocar amb les mans, és extremadament millorable. Sovint em sembla que n'hi ha que es feren policies perquè no servien per delinqüents.
Avui llegia amb estupor que en Ramon Socias, i supòs que també l'exescolta Ramon Morei Aguirre, parlen en espanyol a les reunions de la junta de seguretat o semblant, quan hi ha el màxim responsable de la GC a les Illes. Ja no és imaginable cap submissió més delirant: l'amo de l'ordre públic s'ha de passar a la llengua d'un subordinat perquè aquest no l'entén!
Esper que una de les prioritats dels nostres partit -per cert, esper que més units que actualment- sigui el desplegament d'una policia nacional, de la nostra nació, a tot el territori, moderna, democràtica i eficient.

dijous, 27 de maig del 2010

Els més homes seran els grecs...


No hi podré esser a la cova de na Barxa, no em capbussaré a les aigües vives de la mar gabellina al canal de Menorca, no gaudiré del myotragus preparat a l'Orient. En Toni Coix, en Miquel Llull i en Pep Roís seran a la meva ment, allà al continent.
Capllevaré per la ciutat cremada, la ciutat del perdó, la ciutat alta de les totons, la ciutat del Raval.
I na Cati compareixerà divendres a vespre per ser beneïda pel salpasser bracós del capellà Blanc, mentre ella flastoma com un Hotchkiss desbocada i parla dels negres que s'enculen a la casa de veïnat.
Na Joana veurà la lluna, voltada de niguls, plena, no baciva i s'estremirà pensant en el camí cap a Sant Jaume, farcit de perills i d'homes lascius.
En Pere estarà a l'aguait del percutor, mentre passa na Francina conilla/en pèl/ben tota nua per la pleta d'alzines i aladerns.