Un moscard de grifó llegia Cernuda o en bravejava

Devia ésser pel centenari del teu naixement, Luis Cernuda, que al teu país i al meu es tornà a parlar de tu. S'editaren les Obres Completes, que la meva xixisbea s'apressà a regalar-me, i arreu proliferaren homenatges i proclames. Sobtava la revifada perquè durant anys i panys no havies gairebé existit. Hom parlava del pobre Lorca, immortalitzat pels assassins feixistes de Granada, també d'Aleixandre, enrocat a l'Espanya de guàrdies civils i capellanum, potser fins i tot d'Alberti, símbol dels estalinistes exiliats, però no s'usava anomenar-te i estudiar-te, tret de mitja dotzena d'escriptors de la malaltia per raons no sempre del tot literàries. Em va alegrar que finalment apareguessin damunt els papers els teus versos i les teves fotos, sempre seriós però sarcàstic. El to bufonesc el donà el president dels teus paisans, aquella mena de cretí admirador de Millan Astray, quan manifestà que eres el seu poeta preferit i que tenia les teves obres al comodí. Em recordà quan parlant de Lorca i Dámaso Alonso, exclamares: "Príncipe tú, de un sapo?". Però, tal com tu també escrigueres, als morts ningú els respecta i tothom se'n reparteix les despulles com els voltors. I això que tu sabies què es podia esperar dels teus compatriotes: "Ser de Sansueña".

Hi ha gent que estén la joia

Sí, saber cuinar i fer-ne partíceps aquells que t'agraden és una manera d'estendre la felicitat. Un dinar o un sopar, o un bon berenar, preparats de manera amorosa fan que la gent oblidi els maldecaps. Tastar vins com els 4Quilos o els 12volts és una experiència deliciosa, acompanyar-los amb una mica de rellom fet a la planxa, una dotzena d'esclata-sangs (sí, els de Girona també són bons, no cal ésser tan esquitarell) i fregir pebres d'aquest temps, d'aquells primets amb pell prima també, amb una partida d'alls i juevert pot resultar un vertader plaer. Naturalment, doblegats de cabell d'àngel per postres. De can Guixa, can Delante -si estau prop d'Inca-, de can Guasp de Llucmajor o de can Roca de Manacor si teniu la sort d'habitar per Quíbia.

Passant a un altre tema més plaent

Cada cop hi ha més dones assenyades, vull dir respectuoses dels pelets púbics o axil·lars. Comencen a fer forat les crides de ginecòlogues, metges de capçalera en general, dones de bandera, presumides i nines fines. Les elits femenines ja no es depilen com abans, que solia esser seguint el dictat de les seves depiladores i fiant-se, agosaradament, del que elles consideraven la moda del moment.
Quina alegria que s'estengui la moda entre les dones més belles i riques, perquè la resta faran el que aquestes facin, com fins ara. Els amants dels pèls en sortirem beneficiats. I sí, la foto és d'una garriga, com la que té la meva xixisbea devers els engonals.

Altre cop aquell nyèbit colonitzadet

em veig obligat a tornar-me a ocupar d'aquesta mena d'anopheles, també conegut com a Miquel Payeras o Pajares. A part del seu vocabulari, pretesament provocador, de "govern provincial", "govern nacional" referint-se a Zapatero i els seus amics, sí els amics den Payeras que li han donat programes i col·laboracions a tots els mitjans públics, com a agraïment -l'únic que bada en això és l'amo d'El Temps, que el manté de cronista illenc-, ara també es vol carregar les autonomies dels espanyols, aquest meravellós "cafè per a tothom". Segons el savi Payeras, només hi haurà d'haver autonomia, graciosament concedida pel govern "nacional" al Principat i al País Basc. A la resta hi ha mala gestió, sobretot a les Illes, aquí valdria més que hi hagués la Diputació, sí aquella mòmia dels Coll de San Simon, i excombatents de la Divisió "Assul"... que no tot això de les autonomies, perquè aquí hi ha molts de cacics, sobretot el preocupen els cacics que no el tenen a sou a ell, aquests són putes, sí senyor. Dels seus virreis colonials no té res a dir, a més si suspenen l'estatut -seguint el seu dictat d'il·luminat acomplexat- ell seguiria cobrant dels virreis, ara ja sense cacics i amb les mans ben lliures per implantar la nova Espanya que somiava José Antonio Primo de Rivera i Sàenz de Heredia. Per cert, en Payeras amb camisa blava i gorra vermella semblaria un moscard de grifó, pobret.

"paletos", "pueblerinos" i "provincianos"

Els mots que serveixen de títol a aquest comentari són genuïnament espanyols, el primer gairebé no té equivalència en altres llengües, almenys de les que jo conec. Descriu molt bé l'estructura mental dels espanyols. Avesat a pensar en termes de metròpoli colonial -aquella ciutat de l'altiplà ibèric- i després tota la resta com a categoria subordinada.
Clar, l'Estat espanyol estava -o està?- dividit en "províncies", per això tot allò que és extern a la capital resultaria provincià per a ells. La realitat és que Madrid, possiblement, és molt més provincià en el sentit que ho fan servir, que no Palma, per posar un exemple.
"Pueblerino" no té la connotació tan negativa del mot "paleto", però vaja! Curiosament en català es veuen les coses ben diferents. A Barcelona hom té com a orgull la pertinença familiar, els orígens en un poble o masia, la vida rural és idealitzada i tothom desitja passar els caps de setmana o les vacances en un ambient més pagesívol.

La importància dels culs femenins

Avui migdia en xerràvem, les dones han de tenir un cul esponerós. Ei, i si no el tenen també pot anar bé, però és una de les diferències més interessants entre els sexes, aquells culs poderosos i arrodonits, amagant delícies peludes de tota casta.
I un cul on la depilació ha fet estralls és realment penós, com un bosc cremat. Ja sé que encara hi ha moltes dones en aquests països, cregudes que la depilació té res a veure amb la "higiene", però poc a poc això es va civilitzant i, ara mateix, les dones més fines i presumides ja no es depilen. És clar les altres ho faran també tard o d'hora. Ja en fris de bon de veres.

Iñaki de Juana altre cop

Ja ho deia l'altre dia: els espanyols van moguts i la cosa segueix igual o pitjor. N'hi ha prou en veure el rebombori que han fet amb aquest home. Li claven una mala fi d'anys. Quan és a punt de sortir n'hi afegeixen una partida més per uns articles publicats a Gara. Jo els vaig llegir de prim compte i no vaig veure-hi cap "enaltiment del terrorisme" ni cosa semblant, però és clar jo ni som jutge ni som espanyol.
Quan ha complit aquesta altra condemna, més falsa que un duro sevillà, tota la premsa espanyols se li tira al damunt. També els partits espanyols: és entendridor veure aquella "moderada", de Cospedal crec que es diu, feta una escórpora arreveixinada contra de Juana.
I els del PNB li demanen que demani perdó... Jo encara esper que qualque torturador franquista, policia assassí que ara cobra retir amb els meus imposts o gent d'aquesta demanin perdó de qualque cosa!
Iñaki de Juana va tenir un judici just? Eren imparcials els espanyols que el jutjaren? Fou jutjat al País Basc per un tribunal basc?
El darrer crit és que demanen, des del CGPJ -quina trepa-, la cadena perpètua. No hi ha cap país europeu, inclosos el que tenen aquesta figura jurídica, on els presos compleixin tants d'anys com els presos polítics bascos. La UE no té res a dir amb els sistemes jurídics dels seus estats membres? No cal veure si s'executen venjances i no condemnes?