Nazis col·laboradors a Mallorca

Els cal un aggiornamento: arribaren els anys seixanta o setanta, com el senyor Esteve i el senyor Gonzàlez, i és clar, el català estava arraconadet de la cosa pública, a més els natius els parlaven aquell espanyol sioux que tant bé encaixava amb el seu.
Ha plogut molt, tot i que no prou per a mi, de llavors ençà. El Caudillo es va morir al llitet de l'hospital, pobret, i les coses han anat canviant una mica. Ells però, segueixen com abans o pitjor. Ara s'han fet ferms col·laboradors de la colonització espanyola: "Casa Caracoles" és can Caragol, "Casa Giesen" voldria ésser can Giesen i tots els rètols de les botigues, galeries d'art-tapadora, restaurants pretensiosos, cars i dolents, etc. són en espanyol, de vegades també en alemany, pobrets, perquè s'enyoren una mica. Quina llàstima no poder-se'n endur l'illa més a prop del Reich!
Els molesta molt que tants de natius facem comptes fer del català la llengua normal en aquest país. No se'n poden avenir i diuen allò tan graciós de "En Alemania..." tal i tal, no passa el mateix, tot és millor, els llanterners són més formals, etc. que combina tant bé amb allò de "Nosotros no sabíamos nada..." quan se'ls interpel·lava pels crims del III Reich.
Clar, ells vengueren perquè feia sol i perquè, no ho oblidem, el Caudillet havia estat el seu aliat i l seu amic, una mica traïdor quan les coses els començaren a anar de mal borràs, per cert, però bé, almenys aquí no hi havia Guernica ni tampoc Oradour, ni les matances al nord d'Itàlia, ni l'ocupació de mitja Europa. És cert que milers de catalans havien mort als camps nazis, però com que tan pocs ho sabem, no passava res. Es pensaven ésser ben rebuts i se sorprengueren que la gent protestàs perquè tancaven camins i finques amb filferro, clar, la nostàlgia de Bergen-Belsen. Començaren a fer fundacions i mecenatges per tal d'apacivar els nadius, tan incompresibles i llatins, ells.
Crec que res d'això els serà prou, però. O bé deixen de col·laborar amb la colonització espanyola, van a classes de català i s'espolsen una mica la cervellera, o ho tendran cada cop pitjor per emblanquinar doblers dels puticlubs i el tràfic d'armes a Mallorca. Jo i molts els ho asseguram.

Quíbia assalta la ciutat de Mallorca

A l'exposició den Rafel Joan, nascut a ciutat el 1957, però de pares felanitxers, hi havia una granada representació dels quíbers: Nicolau Llaneres, Apol·lònia Bordoi, Jerònia Mascaró -quíber d'adopció-, Jaume Canet, Toni Meravell, Ramon Raconera, Caterina Massutí, Clara Pol Bauzà, Bel Vaquer, Toni Martí, Pilar Rossa, Bàrbara Sansó...
La galeria den Pep Pinya va oferir una mica de vi blanc per a brufar la inauguració de Passatges.
Els inversors i col·leccionistes se situaren al costat dels bohemis. Una dona alta i garrida aparegué de sobte aureolada de rínxols foscos. "Sembla com si ens coneguéssim de sempre", li digué un pintor. En Pere Aeroplà em recordà Francisco Umbral. Vaig saludar i besar gent que no havia vist feia segles: Aina Bonner, sa germana Deborah, en Biel de Furnish Time, en Toni es Llarg, en Julià... i un especial esment per na Francesca Moll de Terrissa.
Els paisatges vertiginosos den Rafel -cal agrair la col·laboració den Pep Mercader i el seu ultralleuger- es desfan i es refan, amagant horitzons de somni, passatges a l'infinit, formes que no existeixen.
En Rafel actuà com un vertader professional, fent cas a tothom, sortint a fora on s'agrupaven els fumadors i els alternatius, deixant-re retratar per fotògrafes teutones i fotògrafs autòctons i contestant les preguntes amb exquisidesa una mica embullosa.

Ja l'han feta

El diputat crostó troba que la CCRTV no és nacionalista dels seus. També creu que això del mapa del temps on apareix Mallorca, entre altres terres, forma part del congreny nacionalista que a ell no li agrada. D'aquests ara en diuen constitucionalistes, altre temps se'n digueren falangistes o espanyols senzillament.
Coincideix amb en Francisco Camps, president de la Generalitat d'avall. També ha trobat que ja no es podia resistir més la crosta i ha decidit tancar d'amagat el repetidor de la Carrasqueta.
Altres comparses podrien ésser en Montilla que va ésser ministre espanyol d'Indústria o en Clos -quines casualitats, un altre compatriota- que ho és ara. Segurament es preocuparien immediatament si la comarca del Bierzo es quedàs sense poder veure TVE, per exemple.

María Félix a Mallorca

Vet aquí l'actriu mexicana María Félix, retratada pel meu avi, dins les profunditats de les coves de Campanet, a Mallorca. Què hi degué venir a fer? Quan va venir? Què us sembla la foto?
He escrit a la web oficial de l'actriu i m'han respost tot d'una, però ningú sap quan va venir a Mallorca. Supòs que degué ésser durant els anys 50 del segle passat, però no tenc temps de fer treball d'hemeroteca. De totes maneres, em sona que el cosmopolita Matías Vallès va escriure un llibre amb el pas dels famosos per l'illa i miraré si el tenc.

Benaurada pluja

Ahir vaig ésser al puig Major, entre la boira espessa no es veien ni les bolles dels radars. Així et podies imaginar millor les urbanitzacions il·legals al port de Sóller, les cases una mica per tot arreu de la vall, l'urbanisme sense control devers el raiguer i el pla de Mallorca. La boira t'embolcallava i t'impedia veure tot això.
Avui s'ha aturat de ploure i ha sortit un sol esplèndid. Per a mi una notícia regular, per a la majoria una meravella. Encara m'he d'aconhortar perquè els torrents van plens, les fonts i els albellons ragen a la perfecció i fins i tot moltes de tanques estaran embassades per temps. Tot i així jo seguiré enyorant la pluja. El renou de les teulades percutides per mil gotes amb intensitats diferents. Les mates i les ullastres lluents i degotant de per tot. La terra ben amarada, l'aire net, la perspectiva d'uns aqüífers recuperats. La ufanor de tots els arbres de ca nostra.

En Josep M. Llompart a cala Murta, en l'homenatge que es feia cada any a Costa i Llobera. Aquestes accions, on es trobaven des de capellans a comunistes, formaven part de la resistència contra la dictadura. Ha semblat durant anys que només resistien el sindicat espanyol, alguns partits clandestins i ningú més, però la història és molt més rica.

Mirar i mostrar

L'exhibicionisme és més freqüent en les dones? I el voyeur és un personatge eminentment masculí? Aquestes dues al·lotes nord-europees no tengueren cap inconvenient a fer d'exhibicionistes afeccionades. És clar que això era a l'estiu, i amb el canvi climàtic gairebé fa tanta calor com per aquí.