De dins el més negre de la garriga de Quíbia, a la part de llevant de Mallorca, es manifesten opinions favorables a les poltres, la necessitat d'un estat català, alguns vins i menjues, els boscos i la salvatgina que els habita, etc.
dimecres, 24 d’octubre del 2007
Silvana Mangano
Feien veure que t'havies mort a Madrid, com en Durruti. Fa estona que sé que es tractava d'una mentida més, per sembrar el desfici. Primer et vaig veure conduint a gran velocitat per la carretera de les moreres i els noguers. Un altre dia compraves productes de la terra als pagesos esquius de Quíbia. Finalment, ben a prop meu, t'aturares a posar benzina a la mateixa benzinera que jo. Sé que no fas cinema, t'interessen els infants i la vida pagerola. Com m'excitares a Teorema... Com m'agradares a Riso Amaro, Eddipo re... Qualque dia t'ho confessaré en persona.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
No em deixes de sorprendre, primer els poetes, ara la Mangano. Qui ets?
No crec que el meu nom et digui res d'especial. Dels meus avis vaig heretar el gust per les biblioteques i per les garrigues i marines. En aquests dos mons em moc.
I a La caduta degli dei? (era ella, no?)
Gràcies per la teva precisió sobre l'ocell i gràcies per visitar el meu blog.
Salutacions cordials des del meu mar.
La Mangano volta per Mallorca?.
Arare, na Mangano surt en altres pel·lícules de Visconti, però a La caduta degli dei em sembla que no.
Dessmond, potser és la seva filla, però t'assegur que hi ha una dona a pocs quilòmetres de casa meva que és com na Mangano.
Ondia!!! Cert,cert,cert: la que dic jo és Confidencias, estava malfixada, gràcies, l'altra és la Ingrid Thulin.
Salutacions.
De totes maneres, li ho preguntaré a ella, Arare.
Publica un comentari a l'entrada