De dins el més negre de la garriga de Quíbia, a la part de llevant de Mallorca, es manifesten opinions favorables a les poltres, la necessitat d'un estat català, alguns vins i menjues, els boscos i la salvatgina que els habita, etc.
dimecres, 14 de maig del 2008
Miquel Payeras, l'inefable ca bufó d'Espanya
És ben graciós el soi-disant periodista Miquel Payeras. Sí, aquest que ara condueix un programa d'una televisió "regional", regional d'Espanya naturalment, com a premi per la seva campanya frenètica pel PSOE durant els darrers anys. Ha passat de convidat a ésser l'amo de la possessió i tot d'una l'ha omplida d'espanyols com ell. D'aquests, pobrets, que no tenen temps d'aprendre català i fan de "periodistes" per dins aquestes Illes. O és que no s'hi veuen amb coratge? Aleshores caldria que pensassin en una altra feina. Per ventura creuen que nosaltres anam malament, entestats a seguir essent catalans en aquesta terra, sense cap interès per esdevenir espanyols, sense sentir-nos atrets per cap projecte colonial de tercera categoria...
L'amo en Payeras és un predicador de cal déu. Gràcies a ell sabem que si escrius al "Diari de Balears", pots fer servir "regional" per a les Illes i "nacional" per a l'Estat espanyol. De totes maneres, quan escrius per a El Temps, ja no ho pots fer servir. En diríem un llibre d'estil adaptable a la butxaca. Si que ha baixat la guàrdia n'Eliseu Climent, amb aquests "corresponsals" per dins el setmanari!
El savi Payeras també s'ha adherit a una altra accepció del mot nazi. Això ho deu llegir al llibre d'estil de la COPE que tot lo sant dia parla del "gobierno nacionalsocialista" del Principat. Segons l'amo nostre, l'esquerra basca és "nazi" i per tant els seus partits són partits "nazis" que han fet molt bé prohibir els seus amics de Madrid. La qüestió és aturar el "nazisme" i promoure els partits "nacionals" que són els partidaris de colonitzar Euskadi o ca nostra, per posar dos exemples. Supòs que una deducció elemental ens podria dur a suggerir Payeras de parlar del govern nazi de les Illes Balears, també. En aquest govern, de sucosa mamella per a ell, hi ha partits nacionalistes espanyols i catalans, "nacionals" i "regionals" segons la terminologia payeriana, també hi ha socialistes tant d'una casta com de l'altra, per tant nacional-socialista ha de ser nazi per tots costats. O no, l'amo en Payeras?
Un altre dia parlarem den Miquel Payeras com a geni de l'estadística, en el seu vessant del càlcul de probabilitats. És un altre caire ocult, o bé menystingut, d'aquest rigorós intel·lectual "regional".
P.S. El de la foto no és ell, però un consemblant sí. Jo trob que hi té una retirada en moltes coses.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
D'ensobrar paperetes a la seu del psm a periodistetxo "regional", aquí tenim l'evolució d'aquest subjecte.
Adolfo Mena
Adolfo Mena,
no coneixia els seus orígens d'aspirant a petit aparatxik. Això explica part del seu deler vers Espanya: és la il·lusió del convers.
Donsebastià, estic ben red'acord amb la vostra opinió. Ja fa anys que no llegeixo els seus articles del Diari de Balears, per derrotista i per anticatalanista. L'altra diassa vaig veure el seu programa d'IB3 i vaig quedar horroritzat veient, i el que és pitjor sentint, que només hi havia periodistes que parlaven en espanyol... Al tal Paieres, el tenc a la meva llista negra per espanyolissta i per derrotista.
(És ver que s'assembla a Miquel Villalonga)
Donmartí
Bé, Martí, jo no crec que sigui exactament derrotista, supòs que més aviat lladra i bota davant l'amo que creu més poderós. Per això també ens mostra les dentetes a nosaltres, però s'aturarà tot sol.
Publica un comentari a l'entrada