És que quaranta-quatre així mateix són molts. D'ençà d'aquell gol de Marcelino contra Rússia ha plogut una mica. Deu ésser per això que estan tan desbaratats. Això sí, sort que ells no són nacionalistes, sinó nosaltres que no podem tenir selecció nacional.
Esper que els espassi prest i deixen de marejar-nos amb les seves banderes i els seus crits, sobretot perquè aquí també hi ha molts d'espanyols i massa catalans colonitzats que també s'han deixat endur per l'emoció de "Volverán banderas victoriosas", talment com l'entrada de Yagüe a Barcelona l'hivern de 1939.
I el president de la Generalitat principatina callat fa més patxoca que quan escriu dois com l'article de l'altre dia sobre la selecció espanyola. Quina vergonya de president!
2 comentaris:
Carai., això de blocs que m'exciten m'ha semblat molt agosarat..saludus.
Pd: Catalunya tindrà la seva selecció oficial quan democrtàticament guanyi la tesis independentista i tinguem un estat català.
Sí, noctas, possiblement és l'única possibilitat. En altres bandes no és així, com a Gran Bretanya, però allà és un país civilitzat.
Et sorprendria veure quanta gent que ara vota partits espanyols es decantaria pels partits catalans si aquests tenguessin cara i ulls i mostrassin les cartes ben cara alta.
Publica un comentari a l'entrada