dimarts, 16 de desembre del 2008

Fred a rompre: fora paparres ni puces!

Què putes, tant de fred i fred! Al front si que en feia de fred. Això d'ara no és res, tothom ha tornat com a beneit i les estufes exploten.
Ha arribat un moment que la gent vol anar vestida igual tant d'hivern com d'estiu dins les cases, com als EUA.
És ben clar que a l'hivern -i a la tardor si importa- ha de fer fred. Els cirerers i altres arbres necessiten unes temperatures baixes durant uns dies a l'hivern, sinó es moren.
Desenterrau els jerseis de llana de dins els armaris, plens de bolles de gas, i sortiu al carrer sense por. Ja hi haurà tens de passar calor, aquelles insuportables setmanes i mesos sense ploure de l'estiu!
Visca la pluja, la neu i el "mal" temps!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

El fred és una maledicció bíblica, com la feina. Et fa mal de cap i un mal estar general insuportable de tot. Poc a poc et va menant cap a la inactivitat i invariablement cap a la mort (amb pebres)
Feis el favor de no dir aquestes coses tan horribles sobre aquest fretot siberià que ens ha envaït.
Visquen els graus centígrads i fins i tot els graus kelvin.

Mart de Garriga ha dit...

Jutge martino,
el fred és benefició per tot, fa anar viu i t'obliga a enginyar-te per no tenir-te, en canvi la calor t'aclapara i et destrueix el cervell que es posa a bullir a les totes.
No recordau la màxima de la nostra infantesa: Tenc fred!! Idò estreny es culet!!
Ja us deixaré un jersei de llana dels meus. Què el voleu de merino o de caixmir?

Anònim ha dit...

De caixmir m'aniria més bé, ara que estic tan costipadot. La "benedicció" del fred àrtic ens ha tornat envair i la nostra mort de cada dia és més prop. De tota manera gràcies per l'oferta del jersei.

Mart de Garriga ha dit...

Jutge Martino,
sou un exagerat. Jo us veig adesiara a temperatures no gaire gèlides.