Sí, perquè he duit dos vehicles a la capital de Quíbia, a passar la ITV i dels dos un l'ha passada i l'altre no, aquest darrer del tot injustament. En realitat el comportament de gairebé tots els empleats ha estat poc professional. D'entrada he enflocat "bon dia" a l'al·lota peluda i preciosa que atén els pacients clients, però ella no ha motat. Dos empleats de la casa m'han passat davant amb uns papers per a ella. A la fi no m'ha volgut donar hora perquè jo era per a les 11.30 i només eren les 11.15h.Jo anava amb la meva gloriosa moto que enguany compleix 30 anys de combats i m'han deixat entrar dins l'hangar quan s'ha posat a ploure, però no han tengut la delicadesa de fer-me passar davant els quatre guiris desenfeinats que digerien la cervesa pudenta dins els seus cotxes. He pensat que si fossin poltres haurien actuat altrament. El "manús" com haguessin dit les meves cunyades majors, ha apuntat uns nombres dels pneumàtics i ha resultat, després de fer-me esperar una bona estona, que no estaven, segons ell, homologats. Curiosament són els mateixos pneumàtics que varen passar la revisió ara fa dos anys. Per arreglar la cosa he de menester o bé baratar els pneumàtics -quasi res- o bé dur-los un certificat de la BMW com mentres m'autoritzen a dur aquests pneumàtics.
Tot això gairebé m'ha fet arribar tard a la segona cita, la del cotxe, però finalment ho he aconseguit. En aquest cas, un cotxe amb una roda que passa d'hora de baratar i bastant brutet, l'ha passada sense cap emperò. Quines coses! Llàstima que no canviïn els revisors per buròcrates i les buròcrates per a revisores.
2 comentaris:
Vaja jornal mestre, no trob molt que us facin acabar la paciència aquests empleats d'una de les empreses i negocis que va muntar la princesa. es veu pel que contau que teniu un parc mòbil important, n'estic content, gairebé com un jugador de futbol d'aquests equips bons. haureu menjat/comprat sospiros i haureu anat al mercat.
celebr que hagueu tornat sa i estalvi. com també estic d'acord amb que no tot el dia s'ha d'estar per aquestes pesqueres/pastures.
Amorrada al piló, llibre de maria jaen, per cert brutet i que va donar titol a una pel.licula que va
passar amb més pena que glòria.
senyor o senyora anònim, el meu parc mòbil és important del punt de vista de la utilitat però en cap cas comparable al dels jugadors que esmentau.
Per cert, vós que fumau en pipa?
Publica un comentari a l'entrada