Entrar dins la camada de ca nostra, cercant espàrrecs és una falta greu de cortesia. Botar dins la tanca per resseguir les voreres, ben arreu, és motiu d'amollar-los el ca. Una mica de decència, si us plau. Els espàrrecs també m'agraden a mi, no tan sols a vosaltres, cercadors furtius, gent sense empriu dins ca nostra, expoliadors de diumenge a la tarda. Sí, i no cal que us feu el beneit, fent veure que estau distrets amb els ulls fixos a l'esparreguera. Tanmateix us hi han trobat amb els espàrrecs a la mà!
7 comentaris:
I com em va costar, a mi, aprendre'ls a trobar amb la mirada enmig de les bardisses. Però jo sempre els agafava pels camins!!
Salutacions!!
Violette, no sabia que fossis afectada d'espàrrecs i me n'alegr.
Jo ja duc les mans plenes d'esgarrinxades...
Mestre, de quina casta són els vostres espàrrecs, d'ombra o castellans. desconeixia el gust
dels marts per aquesta espècie que congria per les voreres, en qualsevol cas les esgarrinxades són sanes, si el gust no es poc.
a un restaurant, per dir-li alguna cosa, de per devers el moll den pereió, els cuinen molt bé.
Si és que ja no hi ha respecte per res!!!
Si els puguéssim fer als furtius amb els espàrrecs com es feia als afarams amb les borraines...!
Anònim,
n'hi ha de les dues castes. Els marts com jo som més aviat omnívors i no tenim por de les esgarrinxades. En aquest restaurant fa estona que no m'hi conviden, si és el que jo crec.
que hi són per damunt de les parets de pedre seca, si els agafes quan vas pels camins, trobau que són propietat privada també?
Trini,
entenc que et refereixes a l'aviram? Sí ja tenies raó.
Rosa, crec que tot això és bo de saber, només cal aplicar el seny de cadascú. Si és el camí o camada que només mena a ca meva, crec que s'ha de respectar.
Publica un comentari a l'entrada