Veig que els darrers comentaris meus són una mica apocalíptics. No tot són males notícies: les dues blades o pomeres bordes o rotabocs -que de totes aquestes maneres s'anomenen- o sigui l'Acer opalus. s. granatense que tenc ja comencen a treure ulls. Avui de matí ho he reparat i m'he posat tot gojós. Aquest arbre, desconegut per molts, però que es pot veure a la serra de Tramuntana, entre altres llocs de la Mediterrània, és una meravella. Caldria difondre'l com a arbre, també per a jardineria, per substituir tantes espècies que s'empren per repoblar jardins i parcs, però que no li arriben a la sola de la soca en bellesa i harmonia.
6 comentaris:
Encara no he vist un auró que no m'agradés. Aquest és ben llampant!
No em sona haver-lo vist per aquí on jo pasturo, potser és arbre de més alçada.
Fa goig la primavera quan albira, eh? A mi m'agrada quasi tant com la tardor :)
Trini, m'agrada que compartim el gust per aquest arbre tan polit. Aquí l'anomenen rotaboc i pomera borda.
No sé si n'hi ha prop de la Cala, però jo diria que a la Terra Alta n'hi deu haver qualcun.
Em quedaria amb la tardor i l'hivern mediterranis, però la primavera també em va bé, sobretot plujosa com enguany.
enyor els vostres escrits sempre lúcids i clars, mart de garriga.
deu ser que anau molt enfeinat.
ara que ha arribat la primavera
els camps a punt de segar, ovelles
a punt de tondre, ens cal saber que pensa mart de garriga. ciutadà pagés, amb bona ploma i més bon cap.
endavant les fitores i els gànguils.
els biòlegs, xpastor com exemple estan comprats.
anem a tirar el rai d'una puta vegada ara que el sabones a arriat veles i els seus amics de per la plaça de les palmeres no li riuen les gràcies després d'haver-se assaciat de menjar i bueure sense pagar.
Anònim però no tant, tendré en compte els vostres compliments però és cert que fa estona que no escric, una de les causes és la feina -ben cert- però també hi ha la impressió de la manca de públic.
Quines coses de dir...
però si el public espera amatent les vostres contribucions a la desintoxicació de tanta beneiteria que ens injectem cada dia directe en vena...!
:)
Trini, estic encantat de tenir una lectora com tu, des d'un lloc tan fantàstic com la Cala.
Publica un comentari a l'entrada