El meu veí de darrere les cases em va demanar si em sabria greu que posàs un rètol al principi de la camada on s'assenyalàs que aquest camí no té sortida. Digué que els altres hi estaven d'acord i jo només em vaig assegurar que si hi havia cap text fos en català, però resultà que només era un senyal de trànsit sense cap paraula. Fa una temporada que s'ha fet una barrera grossa, gruixada i alta -bastant horrible- i el seu veí també va voltar la piscina de filferrada estil Dachau.
Tot això ve d'un robatori que va patir el seu sogre, el del meu veí Salvador, un home de més de 90 anys que passa moltes hores sol a ca seva. Qualcú entrà i se'n dugué de dins l'alcova, doblers i joies, i de passada l'home se'n dugué un ensurt considerable.
Un dia també vaig trobar una furgoneta, després de sentir els lladrucs del ca, dins la clastra de ca nostra. Estava ocupada per gitanos, un home i dues dones -bé ara crec que els han de dir persones d'ètnia gitana però jo som de l'any u- que quan em varen veure em feren preguntes com si s'haguessin perdut.
El camp mallorquí fa estona que no és l'arcàdia feliç que hom pensava. Hi ha romanesos que es dediquen a segrestar ponis per esquarterar-los i vendre'n la carn. Dels espàrecs ja n'hem parlat, però hi podem afegir la majoria de caçadors que, si no vas viu, et disparen a tu; els lladres de fruita, cercadors de caragols, etc. I tot fa cara de no ser més que el començament.
2 comentaris:
mestre, entre les bicicletes i les malifetes que us passen per foravila, no passau per bons moments. o bé jo no pas per aquests camins o les bicicletes passejen a unes altres hores. el viure a foravila té aquests inconvenients, pols i fang quan plou. dels cercadors d'espàrrecs d'altri i caçadors vora les cases sense respectar les propietats també es més vell que el pastar.
amb el que si estic d'acord és que aixó anirà a més.
en qualsevol cas no som propietari de casa n'hi terres de conreu, m'he de conformar amb un pis a ciutat, i per tant no disfrut dels foraviles de per quíbia. salut.
anònim,
n'hi ha prou en anar per qualsevol carretera del Pla de Mallorca o d'algunes de les que en vénen i s'endinsen dins Quíbia. Hi ha dies que no es pot circular de tants de ciclistes com van a lloure.
Publica un comentari a l'entrada