No puc dir que segueixi gaire atentament la política però adesiara, llegint el diari, t'arriben notícies dels partits i les seves bregues. El PSM està felló amb ERC i Entesa per Mallorca. Diu que el volen fer no res. I jo em deman: si el PSM ha tornat no res, no és del tot culpa seva? no s'ho ha cercat a consciència al llarg dels anys?
Gairebé des del seu començament el PSM s'ha debatut entre ser un partit regional mallorquí i menorquí, amb més o menys vocació nacional, generalment amb poca, o bé fer mèrits per ser un partit d'esquerres i ecologista. Aquesta esquizofrènia ha estat la causa del seu debilitament. Poc a poc l'han anat deixant militants vàlids, en forma d'escissions organitzades o bé a títol individual.
Si hi ha partits com ERC o Entesa per Mallorca amb la idea clara, almenys, de prioritzar la reconstrucció nacional per sobre de la delirant divisió entre "dretes" i "esquerres", el mínim que s'esperaria del PSM és el respecte per això i no les alçades de cul que hem vist als diaris.
10 comentaris:
Què consti que t'he llegit amb molta atenció. Sembla ser que aquest tampoc serà l'any dels socialistes :)
Pel meu gust ja fa massa estona del tema aquest de la indefinició del psm.
Tot el que passa ara no n'es més que la conseqüència.
Adolfo Mena
content pel retorn.
no acab de tenir tant clar el
que deis del psm i d'erc, entesa.
és ben cert que el psm ha deixat
partir algunes persones de vàlua
al llarg d'aquests anys. que no hauria de pactar amb els iu, també
d'acord.
el que no veig tant clar, parl de mallorca, és si la reconstrucció nacional, defensa de la llengua etc., ha d'estar en mans d'aquest subjectes, no tots, n'hi ha de ben eficients i responsables, que manegen erc i entesa,
més preocupats per tertulies, fotos i un poc tot plegat de figurera i sous públics, del consell o d'on sia.
Trini, em conformaria que començàs a ser l'any dels catalans...
Adolfo Mena, el PSM per segons què sí que s'ha definit, vol ser un partit regionalista espanyol, una mica hipi...
Anònim, jo no sé si ERC i Entesa, a Mallorca són manejats per gent competent. En conec qualcun que pot anar, però almenys tenen l'avantatge de voler-se articular a tot el territori, cosa a la que el PSM té al·lèrgia des de sempre.
Alguns van pel camí de tindre molts més simpatitzants que no pas votants. "Si en el fons són bona gent" és frase lapidària, de làpida funerària vull dir.
Per cert, en Josep-L´luís Carod-Rovira ans de tindre el carnet d'ERC tingué el del PSM. És només una dada (que no una dadada, de dadaista)
Josep,
no coneixia aquesta característica den Carod-Rovira, però no m'estranya.
Doncs sí: PSAN, MUM, NE, PSM i, finalment ERC. No és fàcil ser d'esquerres.
Per cert, com se veu el Carretero i manta d'aquests darrers dies?
Josep,
ja vaig escriure que no seguesc la política de prop. Per opinar sobre en Carretero em manquen dades, però segons la matemàtica electoral no ens afavoreixen gaire les dissidències i escissions constants.
A mi em constava que acte seguit de la seva militància amb NE, en Carod va passar a les fies d'ERC. No n'estava al cas de cap incursió amb PSM.
En fi..., no és per desil·lusionar-te, Sebastià, però l'any dels catalans tampoc crec que ho sigui...
:(
Els cap visibles que ens representàven (atenció! conjugo en passat espressament!) van perdre la força al seure a les seves poltrones màgiques. Aquestes poltrones diuen que fan aquest efecte sobre aquell que seu en elles i el pitjor és que el mal ja no es cura mai més, dura per sempre. Així, quan els toqui deixar la poltrona, ens tornaràn a parlar d'independència, d'identitat, de justícia històrica i altres mandangues, però només ho faràn amb l'absoluta intenció enpoltronar-se de nou.
La força és del poble, el poder és nostre, no de cap polític que es ven per unes unces de poder i un seient.
Carretero els és incòmode..., l'Uriel Beltran i companyia també... i qui ha estat que ha canviat el discurs? Els uns o els altres?
Sí, Trini, caldrà estar a l'aguait i esmolar la falç.
Publica un comentari a l'entrada