dijous, 11 de juny del 2009

Jo he vist com el termòmetre passava de 30ºC


I supòs que la cosa anirà empitjorant, però jo hauré de patir els telenotícies on el meteoròleg dirà que continua "el bon temps". Bon temps significarà que ja no tornarà a ploure, de forma decent, fins passat la Mercè. I tothom trobarà que és molt bon temps, perquè les platges estaran plenes, només damunt l'arena perquè els brumers com més va més abunden. I la gent dirà que és tan agradable anar amb poca roba i fer-se càncer de pell, ajagut al sol del temps de les dues. I tothom assegurarà que a vorera de mar no fa tanta calor, cosa que -permeteu-m'ho- jo sempre he dubtat, tot recordant la calda acubadora de la meva infantesa al Port.
Davant tot plegat, caldrà bastir microclimes contra aquest "bon temps" horrorós. Em convendrà pregar de nit als déus primigenis, potser a Atena o a Dionís, perquè tornin propiciar la pluja, la pluja difícil en aquesta terra nostra, i si és de vi també anirà bé.
Mentrestant assaboriré aquest poema del meu benvolgut Carner, m'aidarà a resistir i esperar que arribi el bon temps de bon de veres: la tardor i l'hivern mediterranis.

L'estiu fecund al jardinet

Si el dia és ardent i ens veda,
terrífic, de caminar,
aquesta acàcia fa
un so d'enagos de seda.

Altra joia no demanis
que el jardinet, el recer
a on sospira el roser
i fan xiscles els geranis.

Menja't un préssec mollàs,
clou els ulls i sent la nota
llunyana de la granota
en algun fresquíssim jaç.

I fixa el callat magí
en cosa oculta i divina:
en el càntir de la mina
o l'infant a dintre el si.

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Dubtar, és de savis, si més no és
simptoma de que pensam i no ens creim tot el que ens conten.
els estius a vorera de mar, on l'embat sempre sol ser per naturalesa, de mar cap a terra, sol ser fresc, en comptades ocasions i ha alguns ports, no
tots, el ponent si que és calent,
per mor que travessa la terra i ve
de per les garrigues que potser aquest distingit mart tresca.
grumers/brumers ja em treureu del
dubte si també és correcte. els pescadors d'altri temps deien brumers.

La Intransigent ha dit...

La pluja de vi sempre és eficaç com a remei casolà.

Mart de Garriga ha dit...

Anònim, veig que teniu una notícia de primera mà de l'ambient marítim. Vós demanau coses difícils: brumer/grumer/vogo/medusa. La forma brumer no apareix a cap diccionari tret de l'Alcover-Moll, crec que només ho senten a dir a Quíbia sud.

Mart de Garriga ha dit...

Intransigent, sí i d'altres líquids també segons les circumstàncies.

PS ha dit...

D´això, també s´en diu "queixar-se de massa bon temps", així ho diguem per aquestes contrades. Tot i que tens força raó, sovint l´estiu és sufocant i no només per la calor.
Però...que se n´hagués fet d´aquest poema sense l´estiu?

Mart de Garriga ha dit...

País secret, el poema és un bon remei. La veritat és que l'únic estiu que m'agrada és el del nord d'Europa.

Trini González Francisco ha dit...

A la Cala en diem "moques" :)
Malgrat tot, tot és cíclic, mestre. Tornaràn les pluges, tard o d'hora. Si triguen molt, ja sabem que enviant al conseller Baltasar a Montserrat, la cosa s'arregla. Fins aleshores gaudim de la caloreta que vora mar es fa més o menys feixuga, igual que terra endins, tot depenent del grau d'humitat.
Bon cap de setmana! :)

Mart de Garriga ha dit...

Trini,
no coneixia aquest altre nom. Ja saps que tot el de la Cala m'interessa.

Trini González Francisco ha dit...

Jo en vaig descobrir un de vostre fa pocs dies: "xalesta", que, per sorpresa meva "diuen" que no està relacionat amb el verb "xalar", tant utilitzat a casa nostra. Tinc els meus dubtes, però. :)
Que tingueu un cap de setmana ben xalest! ;)

viníssim ha dit...

Quíbia a Viníssim, gràcies Mart de Garriga per les teves explicacions, l'altre dia vaig recollir més informació.

http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/6730

Nani

rhanya2 ha dit...

No pot haver-hi un sol meteoròleg que s'atreveixi a dir que tenim bon temps. Ahir no acabava de decidir si estava fregida o bullida. Crec que em vaig coure al vapor...

Ens queda Carner. La justa mesura de tot.

Anònim ha dit...

Enyor els vostres escrits.
lluc

Mart de Garriga ha dit...

Trini, faré una mica d'investigació sobre xalest. Besades.
Viníssim, de res.
Violette, sí i en Porcel se n'ha anat a fer-li companyia, o potser encalçarà na Montserrat Roig?
Lluc, idò haurem d'escriure a les totes.

Melissilem ha dit...

Encara que el comentari és una mica tardà, el faré. Jo també crec que l'estiu no és el millor temps, almanco no per a mi. Jo visc molt millor a Mallorca a la tardor i a l'hivern.

I una altra cosa: un "vogo" per a nosaltres (els llonguets) és o, millor dit era, perquè ara no ho diu ningú, un eriçò de mar.

I ara que ja han vengut les pluges supòs que deveu estar milloret, o no?

Mart de Garriga ha dit...

Melissilem,
disculpau per no haver vist el vostre comentari, de fa més d'un mes. Hi estic totalment d'acord, en aquest moment la meva ànima i el meu cosset, si és que es poden dissociar, estan més feliços que no fa dos mesos, per la qüestió climàtica. Així i tot, encara trob que fa massa calor, de dia.