Encara s'hi pot fer una rasca de canya Valls. El cambrer del torn bo, perquè n'hi ha més d'un, és d'una professionalitat envejable. Amb pas enèrgic serveix les comandes, reparteix rialles sense embafar i, miracle avui en dia, se'n recorda si voleu aigua amb gas o sense.
A l'estiu hi ha prou ombra com per desafiar les hores de sol més terribles, aquelles que al meu poble anomenam el temps de les dues, quan tot convida a fer horeta amb un ventilador silenciós, al costat d'una dona rinxolada.
Assegut, llegint La Vanguardia den Godó, podeu veure passar tot Palma, acompanyada de tota la guirigància que ens visita, sovint amb no gaire bones maneres.
Entre els defectes podem assenyalar l'excusat, enfilat i petitó, o bé la manca de purets forts amb l'excusa que tenen un quiosc a davant. També us pot passar que hi hagi un excés de simpatia en les persones que passen i us destrien, allà tan tranquil, sense esma de fer cas a ningú.
4 comentaris:
tot i no ser consumidor de rasques, caña Valls encara se'n pot trobar per molts de bars/cafes/casinos de mallorca illes germanes i fins i tot a la cantina de cabrera. em sembla fantàstic el que contau del central.
en qualsevol cas i si em permeteu,
limsa va comprar ja fa un grapat d'anys la marca caña valls, fòrmules i mescles inclós, amb el ben entés de fer-ne servir la mateixa etiqueta.
content de veure que ara que el
temps ha refrescat anau una mica més feiner amb aixó d'escriure.
el i les vostres fans ho cel.lebram.
En prendrem nota doncs... :-)
Anònim,
fins i tot podeu fer rasques de canya Valls a qualque bar de Barcelona, herència d'estudiants felanitxers al cap i casal del país.
Limsa ho va comprar tot, és cert. En Pep Pansa plorava quan els havia de donar el net, perquè tot ho sabia de cap.
Rita,
gràcies per la teva fidelitat lectora.
Besades
Publica un comentari a l'entrada