dijous, 27 de maig del 2010

Els més homes seran els grecs...


No hi podré esser a la cova de na Barxa, no em capbussaré a les aigües vives de la mar gabellina al canal de Menorca, no gaudiré del myotragus preparat a l'Orient. En Toni Coix, en Miquel Llull i en Pep Roís seran a la meva ment, allà al continent.
Capllevaré per la ciutat cremada, la ciutat del perdó, la ciutat alta de les totons, la ciutat del Raval.
I na Cati compareixerà divendres a vespre per ser beneïda pel salpasser bracós del capellà Blanc, mentre ella flastoma com un Hotchkiss desbocada i parla dels negres que s'enculen a la casa de veïnat.
Na Joana veurà la lluna, voltada de niguls, plena, no baciva i s'estremirà pensant en el camí cap a Sant Jaume, farcit de perills i d'homes lascius.
En Pere estarà a l'aguait del percutor, mentre passa na Francina conilla/en pèl/ben tota nua per la pleta d'alzines i aladerns.