De dins el més negre de la garriga de Quíbia, a la part de llevant de Mallorca, es manifesten opinions favorables a les poltres, la necessitat d'un estat català, alguns vins i menjues, els boscos i la salvatgina que els habita, etc.
dijous, 27 de maig del 2010
Els més homes seran els grecs...
No hi podré esser a la cova de na Barxa, no em capbussaré a les aigües vives de la mar gabellina al canal de Menorca, no gaudiré del myotragus preparat a l'Orient. En Toni Coix, en Miquel Llull i en Pep Roís seran a la meva ment, allà al continent.
Capllevaré per la ciutat cremada, la ciutat del perdó, la ciutat alta de les totons, la ciutat del Raval.
I na Cati compareixerà divendres a vespre per ser beneïda pel salpasser bracós del capellà Blanc, mentre ella flastoma com un Hotchkiss desbocada i parla dels negres que s'enculen a la casa de veïnat.
Na Joana veurà la lluna, voltada de niguls, plena, no baciva i s'estremirà pensant en el camí cap a Sant Jaume, farcit de perills i d'homes lascius.
En Pere estarà a l'aguait del percutor, mentre passa na Francina conilla/en pèl/ben tota nua per la pleta d'alzines i aladerns.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada