dilluns, 14 de juny del 2010

Esma de comunicar-se


Retrobar la locuacitat den Guillem, la sinceritat gairebé obscena a què no estam avesats m'ha humitejat les neurones. He pensat també amb el besavi que va anar a Cuba, com l'avi de la cançó, dos pics per manca d'un, amb son fill Joan, mentre un frare exclaustrat custodiava la dona i la família davall les voltes del Convent agustí.
De sobte m'envaí una sensació de timba perquè érem en una timba, com les del meu poble, devers la Creu Nova. No vaig estar segur si cauríem damunt l'antiga llera de la Riera, com passà també a Felanitx l'any de la Timba: (El dia del Ram a vespre / Felanitx estava trist / no hi havia cap casa oberta / que no hi hagués mort o ferit)
Sort que diumenge, enrampat per la marina eixuta del Cap, vaig poder oblidar aquestes cabòries, vaig malavejar acostar-me a Cabrera que sempre era lluny però semblava a dues passes, vaig veure crancs peluts per la tenassa i tomàtigues de mar i una colla de hipis que seien en la postura del lotus, recitant la sutra del Diamant.
En Pere Aeroplà m'ha dit que no fa música hindi sinó plasica. Deu estar eufòric per haver sortit al diari diumenge, al costat den Rafel Magarola, tan ben plantats.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

M'agrada com ha quedat el nou format del blog, però na Sacoteta no hi surt gens afavorida.
Adolfo Mena

Anònim ha dit...

P.S. Mai havia sentit a parlar de música "plasica". Conta què en saps, si és possible.
Adolfo mena.

Mart de Garriga ha dit...

Adolfo Mena, crec que ja t'ho vaig preguntar, però ets res den Paco Mena Galipienzo?
na Sacoteta sempre ha tengut una cosa com a sexual.
música plasica, se conté que és música feta per Pere Aeroplà, així ho vaig entendre jo.

Anònim ha dit...

Tenc parents a la banda de Petra i també per Xile, però no me sona cap Paco.
Adolfo Mena

Mart de Garriga ha dit...

Adolfo Mena,
és clar, ara veig que el comentari l'havies fet aquí. Que ho som de carabassot!

Anònim ha dit...

content de veure que anau més feiner amb aixó de l'escriptura.
les vostres lectores ho agraïm i ho disfrutam. que els bons vents us
acompanyin amb l'escriguera sempre ocurrent i ploma àgil.
na sacoteta que no és aquesta al.lota que va tenir un amistançat valencià que dibuixa gambes i dissenya cadires i demés estris no gaire plaents. circulaven en aquell temps amb una furgoneta/vagoneta ben igual a la del metge ticoulat, una wolkswagen.

Mart de Garriga ha dit...

bé, na Sacoteta sé que festejava un dibuixant espanyol anomenat Ceesepe, més que res ell l'encalçava perquè ella sempre ha estat una mica displicent amb els enamorats.

Anònim ha dit...

desconeixia la història amb ceesepe,
em referia a mariscal que aleshores tenia una vagoneta vermella de la mateixa marca i model que el metge ticol.lat.
personalment crec que és una més
d'aquestes moltes al.lotes que campen pel món. sacoteta/hernandez.

Mart de Garriga ha dit...

Anònim, veig que na Sacoteta ha suscitat un cert interès. Jo crec que la singularitza un encant especial, una mena d'antipatia dosificada, que la diferencien de tantes al·lotes que campen pel món. El cert és que sempre ha tengut un gran èxit entre homes curiosos.