Imaginau una universitat, com és ara la UIB. Imaginau-vos-hi una Escola d'Infermeria, com la que hi ha. De tot el professorat no arriben a la mitja dotzena els que fan les classes en català. En la majoria dels casos és per evitar problemes amb els alumnes que els demanen les classes en espanyol, una minoria renouera que pren la iniciativa davant l'acoquinament dels catalanoparlants. Tampoc no s'estalvien les pressions per part dels que comanden per mirar de fer posar el mac en terra als pocs professors resistents. Aquests alumnes sortiran amb un títol que els permetrà treballar en hospitals i centres de salut. M'hauré de veure amb infermeres o infermers que no m'entenguin? Ens hem tornat boiets tots plegats? Estan bé del cap els professors i professores de l'escola d'Infermeria o bé formen part de la solució Nit i boira per als habitants autòctons de les Illes, propugnada per l'actual govern?
4 comentaris:
La raó us vessa, Mart.
Cap govern dels que hem tengut fins ara ha entrat en aquest tema, com si la universitat fós intocable.
Us ho diu una professora afectada.
Anònima, pensau que la universitat depèn del govern colonial, o sigui que sí que hi han entrat, precisament per fer-ne desaparèixer el català.
des de la distància d'anys, i fent memòria de temps no tant llunyans, pens que sempre aquesta escola ha estat un poc forastera.
quanta raó sobre l'acoquinament propi, o fins tot diria, sentiment d'inferioritat.
Anònim darrer,
com es pot covar sentiment d'inferioritat davant els descendents d'uns colons espanyols que arribaren amb les mans damunt el cap perquè no tenien esma de fer res al seu país?
Publica un comentari a l'entrada