provocant l'enveja desfeta de les comares,
dejectant els renills de les egües a lloure,
desoint òlibes fumades amb auriculars lleugers.
Vendrà, puntual, a la cita com cada any
i farà més habitable la terra quíber,
eixorca, fèrtil, desvetllada i embambada,
estibada de llences calades tenasses endins
per llops o altra casta de bestiar marí.
Sereu molt pocs els cridats a l'adoració
perquè el druida és primmirat en extrem
i sotja els caminois d'alzines per si de cas
els homes escairats compareguessin
sense anunciar-se i els follets de garriga
abandonassin els talaiots calçons baixos
com aquell dia que el Saboner fugia
per la marina eixuta, d'una host teutona
de puces ensenyades.
6 comentaris:
Marededéu quin glavi! I quina inspiració.
Et veig en bona forma ;-)
Què és això? una caragolada?
País secret, malavejam.
Pere, encara hem de deixar pasturar una mica més els caragols.
bones lletres que cal rellegir.
dues i tres vegades més, encara.
seguiu així d'excels.
Perque t'agradi un text no és imprescindible entendre'l tot, fil per randa, oi? ;)
Tenir admiradors Anònims, quin plaer!
Jo crec, Rita, que no cal, però en el teu cas m'oferesc a aclarir-te tots els dubtes que puguis tenir.
Publica un comentari a l'entrada