Just a la llinda del solstici, cavalls cap a la claror excessiva de Ciutadella, arena amarada de ginets i la geganta americana que plorinya perquè els homes de cas Gallo la palpen de resquitllada. Cal remuntar-se a l'infinit per trobar homes moguts que sotjaven la musa de la Voss de Ribes, feien potades mentre ella eguinava discretament i fina. També s'esdevingué que l'euguer s'ajocà dins una obra en construcció, mentre el metge Pasqual donava audiència a gent de forca. Vaig tacar els llençols d'una casa que era un vaixell però no ho semblava i la madona se'n va queixar asprament, per això la dona-paquiderm emprengué un galop frenètic trepitjant caixers i caixeres, esclafant avellanes i obrint nou camí. El capellà Blanc no hi havia estat mai però gosaria dir que va xalar d'allò més, estrafent mossèn Tronxo. En Josep Ramon Bauçà feia orellina en veure tants de pagesos galanxons disfressats amb senyeres espanyoles. Jo m'entabanava davant la placa den Benejam mentre na Solivelles, amb algunes arrugues que la fan més bella, retransmetia fidedignament els fets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada