Les sirenes sortien de la cova de les Dones. N'hi havia una que duia un bocí de xarxa embolicat a les escates, de niló vermell. Nedaven i xalaven de l'aigua fresca. El mariner es capbussà no gaire enfora d'elles. Els guiris feien fotos i la calorada els feia panteixar. Guiri és una paraula basca per designar les tropes que combatien els carlins. Les dones basques de qualsevol herrialde solen boixar discretament. Boixar no es fa al continent, allà n'hi ha molts que follen, mot que fa escarrufar. Eslovènia és un lloc on les salsitxes són molt valorades, curiosament també la cuina sèrbia. Cuinar és una activitat en decadència, però tothom en parla. He trobat cala buida i na Francina m'ha dit que tot té solució tret de la mort. Que sí, que sí, afirmaria si no hagués mort fa mil anys l'amo en Pep Ferrer, assegut al balancí, a Cala Llonga. Hi ha intel·lectuals que fan servir un vocabulari precís, d'altres ni això. Hi ha dues dones que em prenen per misogin, i m'ho diuen perquè saben que no és ver. Els esplugabous s'ajoquen al canyar de Son Nevata, aliens a qualsevol contrarietat. La dona germànica i la dona eslava fan marxa atlètica pels alzinars de Son Calderó. Qui és en Miguel Bosé? L'amic de l'amic den Jolgorio? Mai havia vist tantes dones amb els cabells rulls, potser és la calor. La meva neboda em digué que jo era un oncle fantasma, cosa que m'omplí de satisfacció. Tampoc no em sabria greu ésser el quíber errant. Parrús, el que en diem Parrús, és un cunyat den Pere Canturri. No és allò que de tot d'una em vaig pensar, l'immaculat parrusset de n'Antònia Telling.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada