L'home bu-bu hospitalari a la capella

Com una mena de ciclop, només mancat del davantal de cuiro, copeja l'enclusa dins l'hospital de sòcol dubtós. Les sirenes, el mussol, els cucs o pardals de moro ens fan l'ullet, mentre l'encantadora Joana, cosina del manescal, ens besa amorosa, voltada d'amigues sulles. També ens saluda, efusiu, l'home amb botxes que té, com mi mateix, el pit de llop grisós. Què hi degueren fer dins aquesta capella? Qualcú entra i surt, amatent a les transaccions. Comissions i facilitats de pagament. M'ha semblat que un poetastre estrafeia un somrís. Els filferros anostrats es confonen amb els retaules absents. En Gabriel veu el santcrist - Orfeu i suggereix un possible retaule marí, ell que que treballa de pirata ho veu ben clar. L'osset rentador ha saltat de la paret i ha pres vida, rialler, es confon entre els convidats i també besa, es deixa amanyagar, ple del vici de la tendresa. Els ullets de les bèsties també són a la barrera de bolets. Correu tots a la capella de Campos. Retratau-vos-hi amb els artistes.