El port de Palma i els seus experts

«És una ciutat gran, vora la mar, entre dues muntanyes; la travessa un petit rierol. És una ciutat comercial que posseeix dos atracadors molt bons, on ancoren els grans vaixells de rutes comercials importants.» Anselm Turmeda. Autobiografia i atac als partidaris de la creu. (1420-21)

Alguns mitjans de comunicació es fan ressò dels moviments entorn del port de Palma, però no cal pensar-hi més ni fer-hi més voltes. N'hi ha prou en seguir al peu de la lletra un document elaborat per la Junta del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de Balears (sic), publicat en un diari de Ciutat el 25 de juny passat.

No tan sols és bàsic per les seves aportacions, les idees clares sobre allò que cal fer, també és important per l'esperit de la redacció. Comença amb un acudit en la línia de la polèmica entre arquitectes, personificats en el Grup d'Opinió d'Arquitectes, i els enginyers representats per l'esmentada Junta. L'acudit o joc de mots gira entorn del nom del grup i de l'opinió que expressen sobre la pretesa reforma del port. Potser només és intel·ligible per als qui han passat per qualque col·legi major on els estudiants d'enginyeria fossin abundants.

Després ve el bessó, potser la part més interessant de tot l'escrit, on ja s'entra en el terreny de la ucronia. Els membres de la junta no saben si cal enderrocar la Seu i reconstruir la mesquita major de Madina Mayurqa, i també dubten pel que fa a l'enderrocament total de les murades de Ciutat que els higienistes del segle passat consideraven tan necessari. Sobta tot això en un col·lectiu que braveja de pragmatisme i funcionalitat, però potser només es tracti d'un exercici de pretesa humilitat per desconcertar l'enemic, vés a saber.

Tot seguit ens descobreixen que comparat amb altres ports mediterranis -llàstima que no els esmentin- la relació de Ciutat amb la mar està resolta d'una manera esplèndida tot i que -asseguren- millorable. En aquest camí de millora se situen ells i per això fan un autèntic desplegament de tot allò que succeeix al port retraient als arquitectes opinadors la seva desinformació, per exemple sobre els contenidors ro-ro -un nom ben polit-, i aquí he de confessar que jo també en desconeixia l'existència, però gràcies a google ara també he descobert els RoPax i els Conrad.

No és això dels ro-ro l'única descoberta que he fet, també és bo conèixer que l'ampliació actual del port i les que es pretenen bàsicament són pagades per nosaltres -els ciutadans- perquè llavors d'altres persones en treguin profit. L'economia de mercat, en diuen, curiosament. Hi ha un fragment que només puc qualificar d'esfereïdor on s'explica que el pla director «pretende ordenar los usos de todo el dominio público portuario». Realment aquí hi ha un bon berenar, segurament molts hi sucaran pa, si s'arriba a fer, és clar.

Arribam al final, o sigui al turisme de Chanel -quina pudícia- i allà l'ambició arriba a límits insospitats, no es tracta de canviar només el port «sino toda la ciudad». I com que ens trobam davant un projecte que ells qualifiquen de difícil, però com que no són porucs accepten ardits i coratjuts, a la resta de grups professionals -arquitectes inclosos-, això sí, només aquells grups que tenguin «capacidad e interés de emitir opinión» només els atorguen l'opció de millorar-lo. Pel que fa a la majoria de ciutadans, ignorants dels contenidors ro-ro i incapaços d'explicar com volen el port, ni un consell ni una petició de millora. Deixau que els experts, juntament amb alguns polítics, decideixen per tots.