Els dies després

Què ho tenen de bo de fer de regirar-se! Ara sembla com si el país estigués desfet, Catalunya a punt de fer ull, tots corrents cap al refugi nuclear. Tampoc no hi ha per tant.
Molts dels abstencionistes no volen participar en eleccions espanyoles, alguns ni tan sols en eleccions en general. Hi ha un bon gruix de gent amb criteri sòlid que no cal col·locar necessàriament del costat unionista.
Pel que fa als partits nacionals, cal remarcar la solidesa de CiU, possiblement això és el que ha premiat el seu electorat. Model per a altres (PSM, ERC) que tan bo de fer ho tenen anar de banda a banda.
Les altres opcions nacionals (ERC, Unitat per les Illes, IxPV) han punxat sense dubte. No serveix culpar el bipartidisme -quin fart de sentir a parlar de tsunami!- perquè d'ençà de la mort del general gallec amb tendència a la traïdoria, només s'ha treballat des del poder per al bipartidisme. En una clara nostàlgia del règim de la Restauració, en un altra segona Restauració a càrrec del franquisme, es voldria tenir un partit liberal PSOE i un partit conservador PP, que es van repartint els càrrecs i les xarxes caciquils. Això no acaba de funcionar perquè allà on Espanya no s'ha consolidat mai (País Basc, Principat -però també la resta del país- i Galícia) existeixen altres opcions polítiques a part de les estrictament colonials o unionistes.
Per fer coalicions, com en el cas de les Illes i el País Valencià, cal pencar molt. Els altres tenen tot l'any els mitjans de comunicació fent vessar les orelles de tothom, van de casa es casa, es coneixen els electors efectius i possibles, en una paraula no s'aturen.
En el cas d'Unitat la meva impressió és que encara queda molta feina per fer. Només som al començament però no hi ha altre camí. Aquí la cosa no és entre dretes i esquerres, d'altra banda inexistents, sinó entre aquells que volen construir una Espanya inexistent (PP, PSOE, IU) i la resta, els que volem seguir construint el nostre país. Crec que Unitat s'ha donat a conèixer molt poc a Ciutat i la seva àrea metropolitana, i gairebé gens a Menorca, Eivissa o Formentera. Tot això és tasca pendent. Els dirigents passerells del PSM ja s'han posat nerviosos i deuen tornar a considerar els cants de sirena dels estalinistes espanyols i els verderols del satèl·lit Llauger. Si es volen tirar dins l'avenc, ells s'ho perdran. La resta, UM, ERC i Entesa tenen moltes coses a fer i a pensar-se.

Matrimonis sòlids

Hi ha gent que posa en dubte la fortalesa de la institució matrimonial, però van errats del tot. Una de les variants més comunes d'aquest contracte entre parelles és la dels grimpaires o colla d'escaladors. Sí, ja sé que moltes vegades les colles d'escaladors són més de dos, però al matrimoni també.
Sense anar més enfora, en la política quan l'un és diputat-allà va- i l'altra directora general-mesquineta-: quina quantitat d'informació compartida! Quins caps de setmana farcits d'estratègies! Quins sopars, berenars i dinars organitzats per captar les voluntats d'aquella o aquell altre! Però de la feina surt el profit i si hom ha triat un partit del règim unionista ho té mig arreglat. Com que es tracta d'una unió pragmàtica, el tema eròtic i amorós passa a un segon o tercer pla, més aviat desapareix o és aprofitat per una tercera persona que també aportarà un bon caramull d'informacions a la parella matrimonial, perquè és clar que la triaran, cadascun dels dos, en funció dels seus interessos escaladors. No fotem!

Una altra tempativa

Tant si es treu el diputat com si no, estam d'enhorabona. Primer de tot, perquè això donarà animació a la campanya, davant l'avorriment dels liberals-conservadors PSOE-PP units en la salvació d'Espanya. En segon lloc, perquè és la primera passa, després de molt de temps, per construir una -o més d'una tant se val- opció nacional des de les Illes però a l'aguait del que passa al continent. Finalment perquè molta gent, d'aquests que ho tenen bo de fer perdre-la, diu que ha recuperat la il·lusió al cap de tants d'anys.

Nazis col·laboradors a Mallorca

Els cal un aggiornamento: arribaren els anys seixanta o setanta, com el senyor Esteve i el senyor Gonzàlez, i és clar, el català estava arraconadet de la cosa pública, a més els natius els parlaven aquell espanyol sioux que tant bé encaixava amb el seu.
Ha plogut molt, tot i que no prou per a mi, de llavors ençà. El Caudillo es va morir al llitet de l'hospital, pobret, i les coses han anat canviant una mica. Ells però, segueixen com abans o pitjor. Ara s'han fet ferms col·laboradors de la colonització espanyola: "Casa Caracoles" és can Caragol, "Casa Giesen" voldria ésser can Giesen i tots els rètols de les botigues, galeries d'art-tapadora, restaurants pretensiosos, cars i dolents, etc. són en espanyol, de vegades també en alemany, pobrets, perquè s'enyoren una mica. Quina llàstima no poder-se'n endur l'illa més a prop del Reich!
Els molesta molt que tants de natius facem comptes fer del català la llengua normal en aquest país. No se'n poden avenir i diuen allò tan graciós de "En Alemania..." tal i tal, no passa el mateix, tot és millor, els llanterners són més formals, etc. que combina tant bé amb allò de "Nosotros no sabíamos nada..." quan se'ls interpel·lava pels crims del III Reich.
Clar, ells vengueren perquè feia sol i perquè, no ho oblidem, el Caudillet havia estat el seu aliat i l seu amic, una mica traïdor quan les coses els començaren a anar de mal borràs, per cert, però bé, almenys aquí no hi havia Guernica ni tampoc Oradour, ni les matances al nord d'Itàlia, ni l'ocupació de mitja Europa. És cert que milers de catalans havien mort als camps nazis, però com que tan pocs ho sabem, no passava res. Es pensaven ésser ben rebuts i se sorprengueren que la gent protestàs perquè tancaven camins i finques amb filferro, clar, la nostàlgia de Bergen-Belsen. Començaren a fer fundacions i mecenatges per tal d'apacivar els nadius, tan incompresibles i llatins, ells.
Crec que res d'això els serà prou, però. O bé deixen de col·laborar amb la colonització espanyola, van a classes de català i s'espolsen una mica la cervellera, o ho tendran cada cop pitjor per emblanquinar doblers dels puticlubs i el tràfic d'armes a Mallorca. Jo i molts els ho asseguram.

Quíbia assalta la ciutat de Mallorca

A l'exposició den Rafel Joan, nascut a ciutat el 1957, però de pares felanitxers, hi havia una granada representació dels quíbers: Nicolau Llaneres, Apol·lònia Bordoi, Jerònia Mascaró -quíber d'adopció-, Jaume Canet, Toni Meravell, Ramon Raconera, Caterina Massutí, Clara Pol Bauzà, Bel Vaquer, Toni Martí, Pilar Rossa, Bàrbara Sansó...
La galeria den Pep Pinya va oferir una mica de vi blanc per a brufar la inauguració de Passatges.
Els inversors i col·leccionistes se situaren al costat dels bohemis. Una dona alta i garrida aparegué de sobte aureolada de rínxols foscos. "Sembla com si ens coneguéssim de sempre", li digué un pintor. En Pere Aeroplà em recordà Francisco Umbral. Vaig saludar i besar gent que no havia vist feia segles: Aina Bonner, sa germana Deborah, en Biel de Furnish Time, en Toni es Llarg, en Julià... i un especial esment per na Francesca Moll de Terrissa.
Els paisatges vertiginosos den Rafel -cal agrair la col·laboració den Pep Mercader i el seu ultralleuger- es desfan i es refan, amagant horitzons de somni, passatges a l'infinit, formes que no existeixen.
En Rafel actuà com un vertader professional, fent cas a tothom, sortint a fora on s'agrupaven els fumadors i els alternatius, deixant-re retratar per fotògrafes teutones i fotògrafs autòctons i contestant les preguntes amb exquisidesa una mica embullosa.

Ja l'han feta

El diputat crostó troba que la CCRTV no és nacionalista dels seus. També creu que això del mapa del temps on apareix Mallorca, entre altres terres, forma part del congreny nacionalista que a ell no li agrada. D'aquests ara en diuen constitucionalistes, altre temps se'n digueren falangistes o espanyols senzillament.
Coincideix amb en Francisco Camps, president de la Generalitat d'avall. També ha trobat que ja no es podia resistir més la crosta i ha decidit tancar d'amagat el repetidor de la Carrasqueta.
Altres comparses podrien ésser en Montilla que va ésser ministre espanyol d'Indústria o en Clos -quines casualitats, un altre compatriota- que ho és ara. Segurament es preocuparien immediatament si la comarca del Bierzo es quedàs sense poder veure TVE, per exemple.

María Félix a Mallorca

Vet aquí l'actriu mexicana María Félix, retratada pel meu avi, dins les profunditats de les coves de Campanet, a Mallorca. Què hi degué venir a fer? Quan va venir? Què us sembla la foto?
He escrit a la web oficial de l'actriu i m'han respost tot d'una, però ningú sap quan va venir a Mallorca. Supòs que degué ésser durant els anys 50 del segle passat, però no tenc temps de fer treball d'hemeroteca. De totes maneres, em sona que el cosmopolita Matías Vallès va escriure un llibre amb el pas dels famosos per l'illa i miraré si el tenc.