"paletos", "pueblerinos" i "provincianos"

Els mots que serveixen de títol a aquest comentari són genuïnament espanyols, el primer gairebé no té equivalència en altres llengües, almenys de les que jo conec. Descriu molt bé l'estructura mental dels espanyols. Avesat a pensar en termes de metròpoli colonial -aquella ciutat de l'altiplà ibèric- i després tota la resta com a categoria subordinada.
Clar, l'Estat espanyol estava -o està?- dividit en "províncies", per això tot allò que és extern a la capital resultaria provincià per a ells. La realitat és que Madrid, possiblement, és molt més provincià en el sentit que ho fan servir, que no Palma, per posar un exemple.
"Pueblerino" no té la connotació tan negativa del mot "paleto", però vaja! Curiosament en català es veuen les coses ben diferents. A Barcelona hom té com a orgull la pertinença familiar, els orígens en un poble o masia, la vida rural és idealitzada i tothom desitja passar els caps de setmana o les vacances en un ambient més pagesívol.

La importància dels culs femenins

Avui migdia en xerràvem, les dones han de tenir un cul esponerós. Ei, i si no el tenen també pot anar bé, però és una de les diferències més interessants entre els sexes, aquells culs poderosos i arrodonits, amagant delícies peludes de tota casta.
I un cul on la depilació ha fet estralls és realment penós, com un bosc cremat. Ja sé que encara hi ha moltes dones en aquests països, cregudes que la depilació té res a veure amb la "higiene", però poc a poc això es va civilitzant i, ara mateix, les dones més fines i presumides ja no es depilen. És clar les altres ho faran també tard o d'hora. Ja en fris de bon de veres.

Iñaki de Juana altre cop

Ja ho deia l'altre dia: els espanyols van moguts i la cosa segueix igual o pitjor. N'hi ha prou en veure el rebombori que han fet amb aquest home. Li claven una mala fi d'anys. Quan és a punt de sortir n'hi afegeixen una partida més per uns articles publicats a Gara. Jo els vaig llegir de prim compte i no vaig veure-hi cap "enaltiment del terrorisme" ni cosa semblant, però és clar jo ni som jutge ni som espanyol.
Quan ha complit aquesta altra condemna, més falsa que un duro sevillà, tota la premsa espanyols se li tira al damunt. També els partits espanyols: és entendridor veure aquella "moderada", de Cospedal crec que es diu, feta una escórpora arreveixinada contra de Juana.
I els del PNB li demanen que demani perdó... Jo encara esper que qualque torturador franquista, policia assassí que ara cobra retir amb els meus imposts o gent d'aquesta demanin perdó de qualque cosa!
Iñaki de Juana va tenir un judici just? Eren imparcials els espanyols que el jutjaren? Fou jutjat al País Basc per un tribunal basc?
El darrer crit és que demanen, des del CGPJ -quina trepa-, la cadena perpètua. No hi ha cap país europeu, inclosos el que tenen aquesta figura jurídica, on els presos compleixin tants d'anys com els presos polítics bascos. La UE no té res a dir amb els sistemes jurídics dels seus estats membres? No cal veure si s'executen venjances i no condemnes?

Els espanyols van moguts

És que quaranta-quatre així mateix són molts. D'ençà d'aquell gol de Marcelino contra Rússia ha plogut una mica. Deu ésser per això que estan tan desbaratats. Això sí, sort que ells no són nacionalistes, sinó nosaltres que no podem tenir selecció nacional.
Esper que els espassi prest i deixen de marejar-nos amb les seves banderes i els seus crits, sobretot perquè aquí també hi ha molts d'espanyols i massa catalans colonitzats que també s'han deixat endur per l'emoció de "Volverán banderas victoriosas", talment com l'entrada de Yagüe a Barcelona l'hivern de 1939.
I el president de la Generalitat principatina callat fa més patxoca que quan escriu dois com l'article de l'altre dia sobre la selecció espanyola. Quina vergonya de president!

na Mont

Quin tros d'actriu! Ja deus haver tornat de l'Índia, carregada de cigarrets que et comanàrem, o no hi has pensat més? Ja tenc reservades totes les entrades de l'Auditòrium per quan tornis el mes de setembre. He reservat totes les llotges per omplir-les de xixisbeus i xixisbees, una claque que aplaudirà rabiosa quan apareguis a l'escenari. També t'assegur cuinar el que més t'agradi, ara que ja no estaràs a règim. Això sí, hauràs de cantar una mica d'òpera mentre jo prepar la menjua.
Ja saps que no vaig mai al teatre tret de quan tu m'hi convides o m'ho ordenes. T'assegur però que com més va més m'agrada aquest espectacle démodé. Tot això gràcies a la teva influència benèfica i autoritarisme delirant.

Per Sant Jaume a Pàndols

Sí, nosaltres teníem infermeres com aquestes i no aquelles monges dels feixistes. Enguany és el 70è aniversari de la batalla de l'Ebre, la primera batalla moderna de la història. Dotzenes de milers d'homes hi perderen la vida, molts d'ells catalans. Vicent Rojo hi sacrificà l'exèrcit de Catalunya, també anomenat pels espanyols de l'Est, per tal d'aturar l'ofensiva cap a València. El pas de l'Ebre havia d'anar combinat amb una altra ofensiva amb tropes transportades per la mar darrere les línies feixistes a Andalusia. Incomprensiblement, aquest atac no es va produir mai i el front andalús seguí vegetant, potser una mica com ara.
Per Sant Jaume tornaré a la serra de Pàndols, recorreré els pous de tirador, les trinxeres i arreplegaré metralla. Recordaré els nostres compatriotes i la gent d'altres països, la majoria molt joves, que s'hi deixaren la pell. En el nostre bàndol perquè el feixisme espanyol fos foragitat del nostre país, però encara hi ha tasca.

nacionalisme

De tot d'una que va morir el "Caudillo" seu, anaven una mica de rota batuda. Amb el temps, però, quan veien que no els passava res, que ningú els demanava comptes per haver col·laborat amb una dictadura nacionalista, feixista, catòlica, amiga de les potències perdedores de la II Guerra Mundial, varen començar a tornar treure ullets. Com més ha anat més valents s'han fet.
Ara resulta que el nacionalista som jo i no ells. Que la llengua catalana s'imposa a Catalunya i no l'espanyol. Que els nins catalans escolaritzats a Colmenar Viejo reben classes en català. Que l'Estat espanyol no trosseja el català en dues llengües i té les pàgines webs oficials en dues versions: català i "valencià". Però això no és nacionalisme, sinó patriotisme constitucional.
La constitució que tot el dia tenen a la boca em recorda els Principios fundamentales del Movimiento, elaborats pels erudits falangistes. Si el president basc vol convocar un referèndum li arrien cop de constitució. Si aquí uns jovenots protestes contra la presència del rei espanyol és un atac a la constitució. Si jo opinàs sobre ETA i la violència al País Basc, ben segur que cauria en arguments anticonstitucionals.
Bé, idò els catalans no hem votat cap constitució catalana. La constitució espanyola que sigui per als espanyols, sí per aquests nacionalistes demodés que no volen ésser-ho. Ben seva és.