No tot ha de ser motiu de plany

Veig que els darrers comentaris meus són una mica apocalíptics. No tot són males notícies: les dues blades o pomeres bordes o rotabocs -que de totes aquestes maneres s'anomenen- o sigui l'Acer opalus. s. granatense que tenc ja comencen a treure ulls. Avui de matí ho he reparat i m'he posat tot gojós. Aquest arbre, desconegut per molts, però que es pot veure a la serra de Tramuntana, entre altres llocs de la Mediterrània, és una meravella. Caldria difondre'l com a arbre, també per a jardineria, per substituir tantes espècies que s'empren per repoblar jardins i parcs, però que no li arriben a la sola de la soca en bellesa i harmonia.

Tothom s'atrinxera

El meu veí de darrere les cases em va demanar si em sabria greu que posàs un rètol al principi de la camada on s'assenyalàs que aquest camí no té sortida. Digué que els altres hi estaven d'acord i jo només em vaig assegurar que si hi havia cap text fos en català, però resultà que només era un senyal de trànsit sense cap paraula. Fa una temporada que s'ha fet una barrera grossa, gruixada i alta -bastant horrible- i el seu veí també va voltar la piscina de filferrada estil Dachau.
Tot això ve d'un robatori que va patir el seu sogre, el del meu veí Salvador, un home de més de 90 anys que passa moltes hores sol a ca seva. Qualcú entrà i se'n dugué de dins l'alcova, doblers i joies, i de passada l'home se'n dugué un ensurt considerable.
Un dia també vaig trobar una furgoneta, després de sentir els lladrucs del ca, dins la clastra de ca nostra. Estava ocupada per gitanos, un home i dues dones -bé ara crec que els han de dir persones d'ètnia gitana però jo som de l'any u- que quan em varen veure em feren preguntes com si s'haguessin perdut.
El camp mallorquí fa estona que no és l'arcàdia feliç que hom pensava. Hi ha romanesos que es dediquen a segrestar ponis per esquarterar-los i vendre'n la carn. Dels espàrecs ja n'hem parlat, però hi podem afegir la majoria de caçadors que, si no vas viu, et disparen a tu; els lladres de fruita, cercadors de caragols, etc. I tot fa cara de no ser més que el començament.

German idiots on bike o Mallorca no és Disneylàndia

A més del temps dels espàrecs també som en temps de ciclistes. Omplen les carreteres i camins de Mallorca, generalment en grups immensos. Els que van sols no solen molestar gaire, però els grups es pensen -qualcú els ho deu haver insinuat- que Mallorca és un parc d'atraccions, on ells i elles poden pedalejar tranquils, ocupar l'espai dret i si cal l'espai esquerre de la carretera, entrar a tota màquina dins pobles o rodones de les carreteres, no respectar els senyals de trànsit, aparcar les màquines damunt les voreres sense deixar passar, fer oi eixancats al sol als bars dels pobles... No es fan idea que a Mallorca, nosaltres continuam malgrat la primavera la nostra vida quotidiana, anam a fer feina, usam les carreteres, volem passejar pels pobles tranquils sense que ens atropellin i a molts, cada cop més, ens fan agrura tants de turistes indocumentats i abusius.

Ja hi ha espàrecs a voler

En això dels espàrrecs hi ha unes regles que no s'haurien de conculcar. Encara que sembli una cosa banal, de poc gruix, en realitat es tracta d'una menjua molt valorada, i amb raó. És per això que durant unes setmanes, els dies de bon temps, les tanques i garrigues s'omplen de gent amb l'esperança de fer-ne un bon manat.
Entrar dins la camada de ca nostra, cercant espàrrecs és una falta greu de cortesia. Botar dins la tanca per resseguir les voreres, ben arreu, és motiu d'amollar-los el ca. Una mica de decència, si us plau. Els espàrrecs també m'agraden a mi, no tan sols a vosaltres, cercadors furtius, gent sense empriu dins ca nostra, expoliadors de diumenge a la tarda. Sí, i no cal que us feu el beneit, fent veure que estau distrets amb els ulls fixos a l'esparreguera. Tanmateix us hi han trobat amb els espàrrecs a la mà!

Si fos per ells tot estaria així?

A l'entrada de Felanitx, a la rodona que connecta la "ronda nord" amb les carreteres de Porreres i Vilafranca, els operaris del servei de carreteres del Consell de Mallorca es carregaren un plàtan centenari. Ningú sap per quin motiu, però és igual, sempre troben qualque motiu per carregar-se un arbre, millor si és molt gros i vell.
Fa anys aquesta mateixa entrada era plena d'arbres a cada costat de la carretera. En un país on els estius són de fornal, l'ombra és una necessitat i els arbres, entre altres coses, ens en forneixen desinteressadament.
L'esmentat servei de carreteres té qualque política de plantar arbres? La seva política d'esquitar amb herbicides les cunetes de les carreteres obeeix a algun pla racional? És aconsellada i beneïda per qualque proveïdor de productes químics?

CTNE: antes roja que rota

Si tens una avaria al telèfon, tot i pagar les factures sense discutir-les, no has de passar pena. Consultaràs la guia telefònia i trobaràs el nombre per notificar les avaries. És el 1002, pel que fa a la Compañía Telefónica Nacional de España, que també actua a Catalunya com a monopoli colonial. Trucaràs i et sortirà una espanyola que no entén el català. T'envia a un altre nombre i t'apareix una veu en espanyol on et demanen si estàs content amb el servei, òbviament dius que no i t'ho agraeix el robot espanyolitzat. Finalment marques el 1004 i un individu amb accent andalús però no tan remarcat com el d'aquella ministra espanyola tan xalesta, t'entén o ho fa veure i diu que un altre individu es posarà en contacte amb tu per arreglar-ho tot.

En la teva onomàstica

Sí, Toton, ja hi he estat al teu país. No és ben bé com em pensava i caldrà parlar-ne d'això, però t'he de confessar que m'ha agradat. Algunes coses m'han agradat molt. Els boscos d'oliveres m'han posat un poc nerviós. Ja saps que m'agraden més els boscos de veritat. El menjar és extraordinari, molt de l'estil del biòleg marí, perquè només hi ha el producte fresc i res més damunt la taula.
Hi ha moltes dones rinxolades. Els sirtakis em semblen molt de malaltia. L'illa és plena de fonts, algunes termals, i rius. Els papàs, o sigui els capellans, senyoregen els poblets enfilats. De per tot es veu Turquia, a quatre milles. Una dona em va explicar que els turcs vénen en barques per cremar els boscos a l'estiu, o sigui que aquí deuen venir els algerians.
Puc dir que t'hi he enyorat?