Sí, Toton, ja hi he estat al teu país. No és ben bé com em pensava i caldrà parlar-ne d'això, però t'he de confessar que m'ha agradat. Algunes coses m'han agradat molt. Els boscos d'oliveres m'han posat un poc nerviós. Ja saps que m'agraden més els boscos de veritat. El menjar és extraordinari, molt de l'estil del biòleg marí, perquè només hi ha el producte fresc i res més damunt la taula.
Hi ha moltes dones rinxolades. Els sirtakis em semblen molt de malaltia. L'illa és plena de fonts, algunes termals, i rius. Els papàs, o sigui els capellans, senyoregen els poblets enfilats. De per tot es veu Turquia, a quatre milles. Una dona em va explicar que els turcs vénen en barques per cremar els boscos a l'estiu, o sigui que aquí deuen venir els algerians.
Puc dir que t'hi he enyorat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada