De dins el més negre de la garriga de Quíbia, a la part de llevant de Mallorca, es manifesten opinions favorables a les poltres, la necessitat d'un estat català, alguns vins i menjues, els boscos i la salvatgina que els habita, etc.
dilluns, 8 d’octubre del 2007
Ana Marconi, viuda de Saridakis, donà l'edifici de Marivent amb la seva col·lecció d'art i biblioteca a la diputació provincial franquista el 1965. Les condicions eren que havia d'estar obert al públic. Jo el vaig visitar, ja tenc alguns anys, i era una meravella. Tant l'espai com el que contenia l'edifici constituïn un lloc excepcional.
El 1973, la diputació antidemocràtica presidida per Josep o José Alcover decidí cedir-lo, oferir-lo o regalar-lo -desconec els termes exactes de l'acord- als aleshores prínceps Joan Carles de Borbó i Sofia. Com era natural entre aquells elements no varen demanar parer a ningú sobre la seva decisió.
El Consell de Mallorca és hereu dels béns de l'antiga diputació. Com que les condicions de museu obert al públic no es complien en absolut, els hereus de Saridakis dugueren el Consell a la barra i el 1988 els béns familiars hagueren de ser tornats als hereus i partiren de Mallorca.
El palau segueix - per cert amb el rètol en castellà- tancat i barrat al públic. Temps enrere la monarquia espanyol estiuejava a Donostia (Guipúscoa) i també al palau de la Magdalena de Santander. Fa de més vint anys que aquests monarques estiuegen aquí i molta gent n'està alabada però no s'ha de ser egoista. No convendria que, ara que tenen una parella nova, tornassin als llocs d'estiueig tradicionals o bé en provassin de nous?
D'aquesta manera faríem contents altra gent de l'Estat espanyol que podria gaudir de la presència de la monarquia amb tot el que això comporta. Nosaltres, d'altra banda podríem tornar a tenir un edifici com el de Marivent, obert al públic, amb la possibilitat de negociar la tornada del continent que ara és fora de ll'illa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada