Passar per les carreteres plenes d'aigua és una aventura. Segurament qualcú espera encara un grau més de caos, per poder-les convertir totes en autopistes -o autovies com diuen per dissimular- i tot arreglat.
M'emprenya molt que no les arreglin, i això no vol dir fer-les el doble d'amples, tomar totes les bardisses amb alzines centenàries, carregar-se les parets seques... no, arreglar vol dir això, per exemple llevar revolts perillosos, asfaltar-les bé, millorar els desguassos.
He de confessar que m'agrada molt que plogui. En una illa com aquesta no podria esser altrament. Naturalment quan plou tant i en tant poc temps, cal estar previnguts i evitar exposar-se innecessàriament al perill. Aquí, però, vivim en un parc temàtic i molta gent, visitants els primers, pensen que tot forma part del paquet de vacances.
2 comentaris:
cap a les basses de Mortitx...
Veig, Laura, que coneix el territori. Efectivament, es tracta de l'embassament que hi ha anant cap a les basses. Aquell dia hi vaig anar amb un escultor i un pintor homosexual, tal com ell mateix es va definir. Vaig recordar que hi vaig nedar un mes de juny, fa molts d'anys, arribant tard a la feina juntament amb una companya amb els cabells rojos i banyats.
Publica un comentari a l'entrada