dijous, 18 d’octubre del 2007

xixisbeu


Vaig arribar a les fosques per besar-te i olorar-te. Em nodrires, ens llepàrem i dormírem abraçats.
Travessar la ciutat de bon matí, quan la gent fa olor de llençol, amb la cara plena de les teves besades em fa sentir invulnerable.

2 comentaris:

Alls cuits mai couen ha dit...

em sona aquesta història... que ens coneixem? jajajaja

Anònim ha dit...

Què, també parlant sobre l'amor?