En aquesta foto, datada en 1933, es pot veure una casa enrevoltada de garriga: mates baixes i revells.
Actualment si féssim la mateixa foto no veuríem la casa perquè els arbres, ullastres i pins la tapen de pertot.
Això és extensiu a gran part de garrigues i boscos de Quíbia, exceptuant els que han cremat molts de pastors, alguns caçadors i altra salvatgina.
Ara mateix els arbres estan en millor estat que fa 70 anys, per posar un exemple, però no hi ha cap política forestal amb cara i ulls. Mentre a les ciutats els arbres són massacrats pels destralers, als pinars i garrigues podem trobar els arbres caiguts fa anys sense que ningú se'n preocupi gens ni mica.
2 comentaris:
Teniu raó. potser s'hi em permeteu el comentari, encara que sigui anecdòtic. juliol del 85, a n'es Fangar quan encara era den Pedro Juan Bonnin Armstrong, gaspar i vengo de malnom, hi va haver un incendi intencionat o no, va arribar fins a la carretera des Port, concretament fins devora can perdiu i can jordi, tallaren la carretera per un parell d'hores, al cap d'uns anys, no gaire, els pins eren transportats en camion per dur a vendre, sortien per la mateixa carretera des Port. mai convé tudar res devia pensar es senyor des Fangar.
punta de s'homonet,
efectivament, ja n'hi havia hagut un altre uns anys abans. Jo mateix vaig anar-hi de voluntari a apagar foc -fet que va suscitar comentaris despectius per part de caçadors que s'ho miraven ben contents- i em va costar gairebé la vida perquè vaig quedar encorralat pel foc, damunt un puig, amb en Mateu Castelló llavors l'amo d'ICONA, només corrents entre les flames aconseguírem sortir-ne.
Publica un comentari a l'entrada