Viatge iniciàtic boreal

Avui s'ha decidit emprendre el viatge iniciàtic cap a les terres del Nord. Endemés, les dates escollides són de ple hivern. Quants serem? Qui compondrà l'expedició finalment?
El lloc triat ha estat Inverness, la porta de les Terres altes escoceses.
Hi ha hagut debat sobre les cambres. Amb qui dormiré? Si hi ha qualcú que ronqui, com ho farem? Hom pensa que el millor és dormir en un hostel, amb molts de llits, tots junts.  Per dormir, algunes ho faran en pijama, d'altres amb bragues i camiseta, qualcú en pèl, qualcuna amb calcetins...
El pitjor són els voyeurs que no se saben comportat en societat. De totes maneres com que tots ens coneixerem una mica ja no tendrem tant d'endarrer. Hi ha la possibilitat de dormir en torns rotatoris, cada nit amb persones diferents, com volia fer na M.B. si tornàs a tenir 18 anys.
Hem de veure destil·leries? No cal, va dir n'A.N. Un cop n'has vist una, totes són iguals. Sí, passa el mateix amb els homes, va dir na M.C.

Silvana Mangano

Feien veure que t'havies mort a Madrid, com en Durruti. Fa estona que sé que es tractava d'una mentida més, per sembrar el desfici. Primer et vaig veure conduint a gran velocitat per la carretera de les moreres i els noguers. Un altre dia compraves productes de la terra als pagesos esquius de Quíbia. Finalment, ben a prop meu, t'aturares a posar benzina a la mateixa benzinera que jo. Sé que no fas cinema, t'interessen els infants i la vida pagerola. Com m'excitares a Teorema... Com m'agradares a Riso Amaro, Eddipo re... Qualque dia t'ho confessaré en persona.

A trenc d'alba

La BMW ja sap el camí, no cal menar-la. Malaveig que la gelor no em faci tornar les mans balbes, però no em surt.
Imagín les pageses -si és que en queda cap- aixecades i dutxant-se en banys del darrer disseny.
Sent alguna olor de llenya de qualcú que no ha esperat Tots-Sants.
La fosca m'acompanya i m'hi sent protegit. Els polls-verds fan rasques devers Cas Concos. Qualque geneta s'encaua sadolla.
Les timbes em saluden i record na Gera, nua dins el ribell, al corral de ca seva.
El teu perfum, però, m'ha estat pigall tot el camí, fins a la casa tancada.

xixisbeu

Vaig arribar a les fosques per besar-te i olorar-te. Em nodrires, ens llepàrem i dormírem abraçats.
Travessar la ciutat de bon matí, quan la gent fa olor de llençol, amb la cara plena de les teves besades em fa sentir invulnerable.

Pluges fortes

Passar per les carreteres plenes d'aigua és una aventura. Segurament qualcú espera encara un grau més de caos, per poder-les convertir totes en autopistes -o autovies com diuen per dissimular- i tot arreglat.
M'emprenya molt que no les arreglin, i això no vol dir fer-les el doble d'amples, tomar totes les bardisses amb alzines centenàries, carregar-se les parets seques... no, arreglar vol dir això, per exemple llevar revolts perillosos, asfaltar-les bé, millorar els desguassos.
He de confessar que m'agrada molt que plogui. En una illa com aquesta no podria esser altrament. Naturalment quan plou tant i en tant poc temps, cal estar previnguts i evitar exposar-se innecessàriament al perill. Aquí, però, vivim en un parc temàtic i molta gent, visitants els primers, pensen que tot forma part del paquet de vacances.

Ana Marconi, viuda de Saridakis, donà l'edifici de Marivent amb la seva col·lecció d'art i biblioteca a la diputació provincial franquista el 1965. Les condicions eren que havia d'estar obert al públic. Jo el vaig visitar, ja tenc alguns anys, i era una meravella. Tant l'espai com el que contenia l'edifici constituïn un lloc excepcional.
El 1973, la diputació antidemocràtica presidida per Josep o José Alcover decidí cedir-lo, oferir-lo o regalar-lo -desconec els termes exactes de l'acord- als aleshores prínceps Joan Carles de Borbó i Sofia. Com era natural entre aquells elements no varen demanar parer a ningú sobre la seva decisió.
El Consell de Mallorca és hereu dels béns de l'antiga diputació. Com que les condicions de museu obert al públic no es complien en absolut, els hereus de Saridakis dugueren el Consell a la barra i el 1988 els béns familiars hagueren de ser tornats als hereus i partiren de Mallorca.
El palau segueix - per cert amb el rètol en castellà- tancat i barrat al públic. Temps enrere la monarquia espanyol estiuejava a Donostia (Guipúscoa) i també al palau de la Magdalena de Santander. Fa de més vint anys que aquests monarques estiuegen aquí i molta gent n'està alabada però no s'ha de ser egoista. No convendria que, ara que tenen una parella nova, tornassin als llocs d'estiueig tradicionals o bé en provassin de nous?
D'aquesta manera faríem contents altra gent de l'Estat espanyol que podria gaudir de la presència de la monarquia amb tot el que això comporta. Nosaltres, d'altra banda podríem tornar a tenir un edifici com el de Marivent, obert al públic, amb la possibilitat de negociar la tornada del continent que ara és fora de ll'illa.

Cala Pi

Cala Pi ha canviat de fesomia. Les darreres pluges han revifat el torrent i l'arenal s'ha dividit en dues ribes.
Qualcú fa comtptes restaurar-hi l'escala de pedra per pujar a la marina?