Ràdio 4

Vull poder escoltar Ràdio 4 a ca nostra! Els meus imposts contribueixen al seu manteniment. L'estat n'és el titular. Forma part de la RTVE. Per què puc escoltar totes les emissores d'aquesta cadena en espanyol, amb una recepció gairebé perfecta, mentre que Ràdio4, en català, no?
La delegació del PSOE a les Illes, amb la delegació del PSOE al Principat, podrien parlar amicalment amb la central del PSOE a la metròpoli colonial, per possibilitar una cosa tan fàcil com que els repetidors potents de RTVE a les Illes em permetin escoltar Ràdio4, ja que la pagam.

dendrofòbia a Capdepera

La plaça del Sitjar és neta de vegetació. No es podia consentir que hi hagués dos pins centenaris en ple centre urbà de la vila gabellina. Aquests pins destorbaven el veïnat, és evident. Alenaven sense trava i produïen oxigen mentre s'engolien l'anhídrid carbònic que els veïns, alegrement, produeixen. Es polinitzaven impúdicament a la vista de tothom. Produïen sorolls hipnòtics quan el vent palpava les seves fulles punxegudes. A l'estiu eren un obstacle perquè el sol pogués socorrar el poc cervell dels veïns que han consentit el seu extermini.
La qüestió és arribar al nirvana: eliminar qualsevol rastre de vegetació, convocar el col·lapse de l'arbrat tal com feren els avantpassats de ses Païsses, i en això anam pel bon camí.

ja s'han entès?

Avui he llegit que el PSOE, partit colonial per excel·lència, UM i el Bloc han arribat a pactar. Bé, aquests darrers dies només es parlava del Bloc, com a autor de totes les rebequeries. La cosa estava encallada en la conselleria d'Educació, entre altres coses. Alguns destacats membres de l'equip Antich (l'esmunyedís Llinàs, l'hàbil Mestre, la dura Alberdi) tenen a veure amb el món de l'educació i això s'havia de conèixer.
Esperem que la conselleria d'Educació no empitjori, que ja seria difícil però no impossible. Les ganes de fer punts amb els espanyols hi són i ara tenen companys a Madrid. No ens haurien de fer bo el PP.
D'altra banda sort que al Bloc, els vells i retirats han posat ordre perquè de tot d'una semblava que tot era en mans del PSOE i d'UM. El Bloc només arribaria per arreplegar quatre miques. Això passa per confiar en indocumentats per dur el timó.
Quina llàstima que UM no s'hagi implicat en Educació! És una ocasió desaprofitada per treure'ns de sobre tants d'espanyols donant ordres i fent de peremateus. De totes maneres, a UM són més vius que no es fan comptes molts i deuen trobar que una conselleria tan complicada, ja pot ésser per un altre!

Quin temps farà?

Es parla molt del canvi climàtic i potser serà ver. Això comportarà un canvi també en la previsió del temps, especialment al nostre país. Jo imagín que aquest vici per conèixer el temps que farà la setmana que ve, si podran anar a esquiar, si es casaran sota un sol de justícia, etc, ens deu venir dels països anglosaxons. I clar, ho hem calcat tot. Si no és així, no acab d'entendre perquè es refereix al "bon temps" quan voler dir que no plourà de cap de les maneres. Això podria ésser una bona notícia a Inverness però no crec que ho sigui a Porreres o a Corbera d'Ebre. En unes terres on la sequera és habitual, parlar de bon temps quan s'anuncien setmanes o mesos sense ploure sona a broma. Hem de pensar que, amb el canvi, les dones i els homes del temps posaran seny i parlaran de bon temps o mal temps en clau mediterrània i no bàltica.

Sí, aquí vivien els nostres misteriosos avantpassats, els primers quíbers. Quina llengua parlaven? D'on venien? Quins animals havien domesticat i portaren? Què significa Almallutx, Cúber, Bóquer, Síller, Monnàber?
Algunes d'aquestes preguntes han estat contestades en part, però en general la cultura talaiòtica encar roman voltada d'un cert misteri. Per això el poble els anomenà clapers de gegants i cementeris de moros.
El cert és que aquest poble, segons els viatgers antics, amant del sexe i del vi, participà a les guerres púniques al costat de Cartago i destacà per la seva actuació en diverses batalles. Aixecaren talaiots, navetes i taules que encara ens admiren, possiblement sense l'ajut de cap Polifem. Encara suposa un gran camp d'investigació per a moltes disciplines.
Jo m'he criat, una mica, entre els talaiots. El meu avi, amic d'arqueòlegs i afeccionat ell mateix a l'arqueologia, em dugué molts de cops a veure excavacions. Per a mi representen un territori segur, un microclima favorable.

He conegut una princesa

He conegut na Carme M. i n'estic tot alabat. Ahir, la meva vella closca de mol·lusc es va reblanir del tot i vaig deixar traspuar unes sensacions que creia oblidades. Ens avenim en moltes coses, però això no és l'important. Vaig sentir-me i l'hi vaig dir, com un pescador de perles o de corall vermell de l'illa de Sant Pere a Sardenya. Capbussant-me, una tarda en què l'atzar m'havia duit a la vorera, vaig trobar la perla més preciosa, com a mínim, de la Barceloneta. Sé que és poc habitual, en aquest ambient, fer públiques aquestes coses. El meu estat de benaurança és tan intens que em fa pensar que si el faig públic, crearé estats semblants arreu de la xarxa, encara que el meu bloc sigui un dels menys visitats del món. Alguna cosa arribarà de la força del meu sentiment.

Depilacions estiuenques

Em costa començar a tractar un tema tan dolorós. He de confessar que m'agraden els pèls, no dins la sopa com a les fondes de postguerra, sinó a les aixelles i a l'entrecuix de les dones. Tampoc no em molesten gaire en altres parts del seu cos, però em manquen en aquestes dues que he esmentat. Quan arriba aquest temps la immensa majoria de dones es posen en mans d'exalumnes d'estètica dels IES, en el millor cas, i es deixen tondre salvatgement. El més greu és que són les depiladores qui decideix com han d'anar toses les dames, i les que no ho són. Fins i tot les assessoren sobre la moda més atrevida i elles es deixen fer. Els arguments són penosos: "fa brut", "fa calor", "tothom ho fa", "a l'hivern bé, però a l'estiu...". La qüestió és que els pelets són eliminats impietosament. Quina uniformització innecessària! Cada dona té un pelatge diferents, més clar o més espès, més llarg o més curt, de color negre, roig, ros, sal i pebre. Tota aquesta biodiversitat no és respectada per la depilació concentracionària.
Sort que el final s'acosta. Algunes dames ja no es depilen, volen mantenir la seva personalitat pilosa i no es volen homologar amb les seves jornaleres. Un bri d'esperança s'anuncia a l'horitzó.