Apareixen als diaris els regidors inquers, disfressats de pagès, encapçalats pel batlle. Inauguren el Dijous Bo i ho fan tallant una mena de cinteta, com les inauguracions de debò. Fa gràcia veure'ls, o feredat, no ho sé del cert. L'interès de tots plegats per la pagesia de Mallorca, la llengua catalana o la nostra identitat nacional és nul. No sé a què juguen vestits d'aquesta suerte, que dirien ells.
El Dijous Bo fa Inca una ciutat-poblot encara més espantosa de l'habitual. Milers de tones de residus als carrers s'amunteguen al llarg de la nit inacabable, sobretot per als veïns del centre, del dimecres anterior: música estrident, joves emmoixats -com dirien per allà-, crits i soll.
Anar al Dijous Bo és un exercici de masoquisme i no crec que hi hagi tants de practicants d'aquesta parafília a l'illa, o sigui que la majoria hi van idiotitzats pels cotxes exposats, els venedors tafurs, els polítics exhibicionistes. El que hi passa més gust és en Joan nostre, en Volteta, l'heroi Joan Fiol i Alomar. El seu cos fràgil i blanc enmig d'aquella gernació és empès, masegat, malmenat i fregat mentre ell s'escorre en un multiorgasme infinit.
6 comentaris:
Recordo un Dijous Bo fa cosa d´uns quatre o cinc anys i tens raó, ens surts ben rebregat d´aquella gernació.
Records!
Però País Secret, què hi feies tu pel Dijous Bo?
Vacances Mart, ja et vaig dir que a mi Mallorca m´agrada quan no hi ha gaire gent, però em vaig posar a la gola del llop.
M´agrada més el mercat dels dimecres a Sineu. Si més no, et pots perdre per algun carreró...
Sí, a qualque carreró d'aquest s'hi està bé, sobretot si hi ha ombra.
Hi vaig ser dimecres i feia feredat veure tots aquells "ponypayos" vestits de pagesets i pagesetes.
Adolfo Mena
Però, Adolfo Mena, no us feia pel dimecres Bo... i això dels ponipaios és increïble, no féreu fotos?
Publica un comentari a l'entrada