En la teva onomàstica

Sí, Toton, ja hi he estat al teu país. No és ben bé com em pensava i caldrà parlar-ne d'això, però t'he de confessar que m'ha agradat. Algunes coses m'han agradat molt. Els boscos d'oliveres m'han posat un poc nerviós. Ja saps que m'agraden més els boscos de veritat. El menjar és extraordinari, molt de l'estil del biòleg marí, perquè només hi ha el producte fresc i res més damunt la taula.
Hi ha moltes dones rinxolades. Els sirtakis em semblen molt de malaltia. L'illa és plena de fonts, algunes termals, i rius. Els papàs, o sigui els capellans, senyoregen els poblets enfilats. De per tot es veu Turquia, a quatre milles. Una dona em va explicar que els turcs vénen en barques per cremar els boscos a l'estiu, o sigui que aquí deuen venir els algerians.
Puc dir que t'hi he enyorat?

Temporals passats

Realment és impossible fer edificis o infrastructures que resisteixin el vent que ha fet aquests dies passats? Jo crec que no. N'hi ha prou en veure algunes de les senyalitzacions viàries que han caigut. Dues palades de ciment suportaven una estructura metàl·lica que, òbviament, no resistiria cap cop de vent una mica seriós.
No veig cap edifici antic que pateixi per aquests temporals i em sobta que instal·lacions esportives o educatives siguin tan fràgils. Si complien la normativa és ben segur que caldrà canviar-la. Segurament no fa una ventada cada dia, però imagín que el més prudent és fer les obres pensant en resistir situacions que no siguin les quotidianes. El mateix es pot dir de les autovies i carreteres noves que s'inunden -com les del polígon de Son Morro a l'entrada de ciutat de Mallorca-. Qualcú no ha fet les coses bé.

Les nostres races autòctones 2

A Mallorca hi ha molts de cavallistes, també a Menorca i supòs que a la resta del país. Us pensau que aquest fet és proporcional a l'interès pels nostres cavalls autòctons, idò anau ben errats. Amb l'excepció de Menorca on és venerat el cavall "menorquí", encara que s'escandalitzin, molt semblant al mallorquí i hereus tots dos dels cavalls catalans, possiblement portats d'ençà del s. XIII, el desinterès a Mallorca pel cavall mallorquí és notable.
Podeu trobar tots els cavalls espanyols, àrabs, ponis -com el del nét d'Hidalgo-, fins i tot appalosa, que vulgueu. Quan parlau de cavalls mallorquins, a Mallorca, la cosa canvia. Sí, hi ha dos o tres criadors que treuen qualque poltre cada any, però res més. Un altre tema seria la desconeixença gairebé absoluta de l'existència d'aquesta raça a la Catalunya continental.
També són graciosos els arguments entre els cavallistes, retreuen al cavall mallorquí defectes que només es poden superar quan es dedica temps a millorar la raça. Però qui ho ha de fer? Qui s'ha de posar al davant? Els afeccionats als cavalls de Mallorca i la resta del país? Ah no, tenen altres feines més urgents...
Els cavalls cerdans, també anomenats amb el curiós nom d'hispanobretons, serien un altre cas de marginació, fora de les comarques on es crien. Allà és cert que desperten un gran interès, es fan fires i trobades, però no prou promoció per donar-los a conèixer a la resta del país.
Tot això són apartats més de la nostra situació de colonització, també en els animals domèstics.

Les nostres races autòctones 1

Les illes Balears i Pitiüses tenen un patrimoni genètic de valor incalculable en el camp de les races autòctones d'animals domèstics. Fa molts d'anys nasqué el PRAM (Patronat de les Races Autòctones de Mallorca) que de manera gairebé providencial treballà per salvar-ne les que encara hi havia, estudiar-les i donar-les a conèixer. En aquest sentit fórem capdavanters perquè a la resta del país en aquells moments ni se'n parlava, tret d'algunes races amb molts d'efectius i que disposaven d'associacions per a la seva conservació. Ara, al Principat, ja fa anys que es treballa molt bé per a la recuperació de les races esmentades. Al País Valencià la cosa està molt més enrere, de moment no es disposa de cap estudi complet de quines races hi ha al sud del nostre país.
En països més civilitzats la conservació i recuperació d'aquests animals mou multituds. Hi ha associacions que hi esmercen grans esforços. Hi ha programes d'adopció d'alguns animals, plans de viabilitat econòmica d'allò que queda, etc. Esperem que per aquí hom camini per aquesta via. Perdre aquest patrimoni genètic és una mica com perdre la nostra identitat, en aquest cas la dels nostres avantpassats pagesos i ramaders, però no només aquests, que tengueren cura de conservar allò que havien rebut dels seus majors.

Solidaritat contra Zurich

Segurament els possibles lectors d'aquest blog teniu qualque assegurança, de cotxe, de llar, de vida, del que sigui... en qualque cas obligats per les entitats bancàries que us hipotequen les propietats, ja ho sé.
Vull fer una crida a boicotejar l'asseguradora ZURICH que em va fer una putada ara fa uns mesos. Per un problema de veïnatge amb un assegurat seu, que alhora també era empleat de la companyia, em posaren plet per una quantitat irrisòria i pel desacord entre la seva companyia i la meva, vaig haver de pagar allò que ells ja havien pagat al seu empleat-assegurat. Tot el procés va ser ignominiós i ple de mangarrufes paralegals.
La meva campanya és: comprovau que estau assegurats a Zurich i si és així, quan caduqui, canviau-vos d'asseguradora. Jo us puc recomanar el RACC, però qualsevol altra serà millor que Zurich que, de passada també va deixar tirada una amiga meva que va tenir una avaria al Principat. Si qualcú s'arrisca a fer-me aquesta prova de solidaritat, beneficiosa per a la meva venjança i per a la seva butxaca -perquè qualsevol serà més barata-, li agrairé que m'ho faci a saber amb la quantitat que Zurich deixarà de percebre. Així jo ho aniré apuntant fins a arribar a la xifra que m'obligaren a pagar.

Campanes podem repicar

Sí, perquè he duit dos vehicles a la capital de Quíbia, a passar la ITV i dels dos un l'ha passada i l'altre no, aquest darrer del tot injustament. En realitat el comportament de gairebé tots els empleats ha estat poc professional. D'entrada he enflocat "bon dia" a l'al·lota peluda i preciosa que atén els pacients clients, però ella no ha motat. Dos empleats de la casa m'han passat davant amb uns papers per a ella. A la fi no m'ha volgut donar hora perquè jo era per a les 11.30 i només eren les 11.15h.
Jo anava amb la meva gloriosa moto que enguany compleix 30 anys de combats i m'han deixat entrar dins l'hangar quan s'ha posat a ploure, però no han tengut la delicadesa de fer-me passar davant els quatre guiris desenfeinats que digerien la cervesa pudenta dins els seus cotxes. He pensat que si fossin poltres haurien actuat altrament. El "manús" com haguessin dit les meves cunyades majors, ha apuntat uns nombres dels pneumàtics i ha resultat, després de fer-me esperar una bona estona, que no estaven, segons ell, homologats. Curiosament són els mateixos pneumàtics que varen passar la revisió ara fa dos anys. Per arreglar la cosa he de menester o bé baratar els pneumàtics -quasi res- o bé dur-los un certificat de la BMW com mentres m'autoritzen a dur aquests pneumàtics.
Tot això gairebé m'ha fet arribar tard a la segona cita, la del cotxe, però finalment ho he aconseguit. En aquest cas, un cotxe amb una roda que passa d'hora de baratar i bastant brutet, l'ha passada sense cap emperò. Quines coses! Llàstima que no canviïn els revisors per buròcrates i les buròcrates per a revisores.

Cabrera a l'entrelluu

Has de travessar, vestit de mart, tota la marina. Esquiu, defugiràs les basses on t'esperen els caçadors i les moixeres. Peus de mart, creuaràs ullastrars i bardisses. T'aturaràs al petit cocó amagat i faràs un glop d'aigua serenada. Ensumaràs rastres d'altra salvatgina i de perdius amollades. Marcaràs el teu territori.
En arribar a la vorera veuràs l'illa a l'enfront, dins una boira de canyaferles i boixos.
Dimarts a Manacor floriran tots els lilàs.