xixisbeu

Vaig arribar a les fosques per besar-te i olorar-te. Em nodrires, ens llepàrem i dormírem abraçats.
Travessar la ciutat de bon matí, quan la gent fa olor de llençol, amb la cara plena de les teves besades em fa sentir invulnerable.

Pluges fortes

Passar per les carreteres plenes d'aigua és una aventura. Segurament qualcú espera encara un grau més de caos, per poder-les convertir totes en autopistes -o autovies com diuen per dissimular- i tot arreglat.
M'emprenya molt que no les arreglin, i això no vol dir fer-les el doble d'amples, tomar totes les bardisses amb alzines centenàries, carregar-se les parets seques... no, arreglar vol dir això, per exemple llevar revolts perillosos, asfaltar-les bé, millorar els desguassos.
He de confessar que m'agrada molt que plogui. En una illa com aquesta no podria esser altrament. Naturalment quan plou tant i en tant poc temps, cal estar previnguts i evitar exposar-se innecessàriament al perill. Aquí, però, vivim en un parc temàtic i molta gent, visitants els primers, pensen que tot forma part del paquet de vacances.

Ana Marconi, viuda de Saridakis, donà l'edifici de Marivent amb la seva col·lecció d'art i biblioteca a la diputació provincial franquista el 1965. Les condicions eren que havia d'estar obert al públic. Jo el vaig visitar, ja tenc alguns anys, i era una meravella. Tant l'espai com el que contenia l'edifici constituïn un lloc excepcional.
El 1973, la diputació antidemocràtica presidida per Josep o José Alcover decidí cedir-lo, oferir-lo o regalar-lo -desconec els termes exactes de l'acord- als aleshores prínceps Joan Carles de Borbó i Sofia. Com era natural entre aquells elements no varen demanar parer a ningú sobre la seva decisió.
El Consell de Mallorca és hereu dels béns de l'antiga diputació. Com que les condicions de museu obert al públic no es complien en absolut, els hereus de Saridakis dugueren el Consell a la barra i el 1988 els béns familiars hagueren de ser tornats als hereus i partiren de Mallorca.
El palau segueix - per cert amb el rètol en castellà- tancat i barrat al públic. Temps enrere la monarquia espanyol estiuejava a Donostia (Guipúscoa) i també al palau de la Magdalena de Santander. Fa de més vint anys que aquests monarques estiuegen aquí i molta gent n'està alabada però no s'ha de ser egoista. No convendria que, ara que tenen una parella nova, tornassin als llocs d'estiueig tradicionals o bé en provassin de nous?
D'aquesta manera faríem contents altra gent de l'Estat espanyol que podria gaudir de la presència de la monarquia amb tot el que això comporta. Nosaltres, d'altra banda podríem tornar a tenir un edifici com el de Marivent, obert al públic, amb la possibilitat de negociar la tornada del continent que ara és fora de ll'illa.

Cala Pi

Cala Pi ha canviat de fesomia. Les darreres pluges han revifat el torrent i l'arenal s'ha dividit en dues ribes.
Qualcú fa comtptes restaurar-hi l'escala de pedra per pujar a la marina?

Ràdio 4

Vull poder escoltar Ràdio 4 a ca nostra! Els meus imposts contribueixen al seu manteniment. L'estat n'és el titular. Forma part de la RTVE. Per què puc escoltar totes les emissores d'aquesta cadena en espanyol, amb una recepció gairebé perfecta, mentre que Ràdio4, en català, no?
La delegació del PSOE a les Illes, amb la delegació del PSOE al Principat, podrien parlar amicalment amb la central del PSOE a la metròpoli colonial, per possibilitar una cosa tan fàcil com que els repetidors potents de RTVE a les Illes em permetin escoltar Ràdio4, ja que la pagam.

dendrofòbia a Capdepera

La plaça del Sitjar és neta de vegetació. No es podia consentir que hi hagués dos pins centenaris en ple centre urbà de la vila gabellina. Aquests pins destorbaven el veïnat, és evident. Alenaven sense trava i produïen oxigen mentre s'engolien l'anhídrid carbònic que els veïns, alegrement, produeixen. Es polinitzaven impúdicament a la vista de tothom. Produïen sorolls hipnòtics quan el vent palpava les seves fulles punxegudes. A l'estiu eren un obstacle perquè el sol pogués socorrar el poc cervell dels veïns que han consentit el seu extermini.
La qüestió és arribar al nirvana: eliminar qualsevol rastre de vegetació, convocar el col·lapse de l'arbrat tal com feren els avantpassats de ses Païsses, i en això anam pel bon camí.

ja s'han entès?

Avui he llegit que el PSOE, partit colonial per excel·lència, UM i el Bloc han arribat a pactar. Bé, aquests darrers dies només es parlava del Bloc, com a autor de totes les rebequeries. La cosa estava encallada en la conselleria d'Educació, entre altres coses. Alguns destacats membres de l'equip Antich (l'esmunyedís Llinàs, l'hàbil Mestre, la dura Alberdi) tenen a veure amb el món de l'educació i això s'havia de conèixer.
Esperem que la conselleria d'Educació no empitjori, que ja seria difícil però no impossible. Les ganes de fer punts amb els espanyols hi són i ara tenen companys a Madrid. No ens haurien de fer bo el PP.
D'altra banda sort que al Bloc, els vells i retirats han posat ordre perquè de tot d'una semblava que tot era en mans del PSOE i d'UM. El Bloc només arribaria per arreplegar quatre miques. Això passa per confiar en indocumentats per dur el timó.
Quina llàstima que UM no s'hagi implicat en Educació! És una ocasió desaprofitada per treure'ns de sobre tants d'espanyols donant ordres i fent de peremateus. De totes maneres, a UM són més vius que no es fan comptes molts i deuen trobar que una conselleria tan complicada, ja pot ésser per un altre!