xixisbeu

Vaig arribar a les fosques per besar-te i olorar-te. Em nodrires, ens llepàrem i dormírem abraçats.
Travessar la ciutat de bon matí, quan la gent fa olor de llençol, amb la cara plena de les teves besades em fa sentir invulnerable.

Pluges fortes

Passar per les carreteres plenes d'aigua és una aventura. Segurament qualcú espera encara un grau més de caos, per poder-les convertir totes en autopistes -o autovies com diuen per dissimular- i tot arreglat.
M'emprenya molt que no les arreglin, i això no vol dir fer-les el doble d'amples, tomar totes les bardisses amb alzines centenàries, carregar-se les parets seques... no, arreglar vol dir això, per exemple llevar revolts perillosos, asfaltar-les bé, millorar els desguassos.
He de confessar que m'agrada molt que plogui. En una illa com aquesta no podria esser altrament. Naturalment quan plou tant i en tant poc temps, cal estar previnguts i evitar exposar-se innecessàriament al perill. Aquí, però, vivim en un parc temàtic i molta gent, visitants els primers, pensen que tot forma part del paquet de vacances.