dimarts, 22 de juny del 2010

Terres de marina


La doctora em digué que anaves moguda, el cert és que tenies cara de lleona, de lleona de veritat amb els cabells onats, els ulls grisos i extremadament vius, el nas lleoní... amb un pedigrí realment esplèndid: veu rogallosa, pare mecenes del separatisme, interessada per l'art, el cinema, la literatura i potser el tantra de Valldoreix. Ens ensumàrem però no es produí el miracle tan cobejat i tan difícil d'assolir, aquest desig que et pren per la roba i et dreça tots els pelets de dalt a baix. Xerràrem, això sí, d'aquests temes culturals que tant et plaïen, del nostre país sovint perplex, a l'ombra del Club de Vela. Alguns mesos després, la doctora tot recriminant-me la meva manca d'iniciativa en l'assetjament sexual, em comunicà que festejaves un novel·lista. Massa bé.
Blai Bonet, sempre et vaig veure escrit així, fins i tot en els llibres en espanyol que escrivies, a Barcelona, sobre pintura espanyola, esborronadors, potser per encàrrec. Ahir, però, vaig veure un llibre sobre Ses Salines. Hi havia fotos del meu avi Jeroni Juan Tous, i al seu costat apareixia un Blas Bonet. El pròleg anava a càrrec de Bernat Vidal i Tomàs, l'apotecari que us encarrilava pels llotosos camins de la literatura. En aquell temps encara no devíeu estar barallats i et vaig imaginar fent tertúlia amb el meu avi i l'apotecari, tot i que aquests dos eren més aviat abstemis. Potser anàreu al bar Fernando, de ses Puntetes, i us afegíreu a les xerrades amb en Tarragó, en Joan Bonet, en Lluís Ripoll i l'Eivissenc de la somera, aquell de qui digueres que era "la granereta d'emblanquinar del comodoro anglès". Els Llunàtics t'anomenaren "pederasta de Santanyí", tot i que les teves activitats lúbriques es limitassin a besar alguns homes a la boca. A en Mostel i a mi mai no ens besares a la boca i et captingueres prudentment perquè cap dels dos som afectats dels alens de mascle pel clotell. Salve, Blai, onsevulla et componguis els cabells grisencs damunt la calba!