dilluns, 1 de juliol de 2013

A Eslovènia com al Pla de Mallorca

Segurament serà de nit, crec que començava així un poema de Ferrater. Sempre ens limitam a plagiar els autors antics, almenys d'ençà dels grecs i els romans. Un cop establerta aquesta veritat farem una mica de publicitat per explicar que Camper, pronunciau-ho com a aguda sisplau perquè un camper, a Inca, és simplement un pagès, un que viu al camp, la fàbrica inquera, també s'ha estès a Lubliana, això sí, amb els preus el doble de cars que aquí mateix. Ens en congratulam, no dels preus sinó de la robusta salut de la marca, tot i que les seves sabates ens semblen més pensades per a l'aixovar dels pallassos que no per a nosaltres mateixos, però bé. Qualcú té la vista de fer-les atractives a gent de països molt diferents i això té mèrit.Per cert, ja que hi eren podrien haver referit la façana de la botiga, en aquest cas.

Hom repeteix sovint una beneitura que molta gent s'ha arribat a creure: Mallorca era un país ple de pagesets amb quatre figues seques i dues gallines, fins que arribaren els benaurats turistes i tothom es va d'or, inclosos els emigrants espanyols que comparegueren -a ajudar-nos, diuen ells- amb una mà davant i una altra darrere. Abans de 1936 a Mallorca s'havia produït un incipient procés industrialització que provenia del s. XIX. Hi havia fàbriques, manufactures, licors, teixits, conserves, etc. que s'exportaven arreu del món. I el mateix succeïa a Menorca, potser encara amb més intensitat. Vull dir que els agosarats emprenedors i fabricants que encara es mantenen, malgrat l'stablishment salvatge d'hotelers i constructors, es mereixen el meu homenatge.