dimecres, 24 de setembre de 2008

"paletos", "pueblerinos" i "provincianos"


Els mots que serveixen de títol a aquest comentari són genuïnament espanyols, el primer gairebé no té equivalència en altres llengües, almenys de les que jo conec. Descriu molt bé l'estructura mental dels espanyols. Avesat a pensar en termes de metròpoli colonial -aquella ciutat de l'altiplà ibèric- i després tota la resta com a categoria subordinada.
Clar, l'Estat espanyol estava -o està?- dividit en "províncies", per això tot allò que és extern a la capital resultaria provincià per a ells. La realitat és que Madrid, possiblement, és molt més provincià en el sentit que ho fan servir, que no Palma, per posar un exemple.
"Pueblerino" no té la connotació tan negativa del mot "paleto", però vaja! Curiosament en català es veuen les coses ben diferents. A Barcelona hom té com a orgull la pertinença familiar, els orígens en un poble o masia, la vida rural és idealitzada i tothom desitja passar els caps de setmana o les vacances en un ambient més pagesívol.

dimarts, 23 de setembre de 2008

La importància dels culs femenins


Avui migdia en xerràvem, les dones han de tenir un cul esponerós. Ei, i si no el tenen també pot anar bé, però és una de les diferències més interessants entre els sexes, aquells culs poderosos i arrodonits, amagant delícies peludes de tota casta.
I un cul on la depilació ha fet estralls és realment penós, com un bosc cremat. Ja sé que encara hi ha moltes dones en aquests països, cregudes que la depilació té res a veure amb la "higiene", però poc a poc això es va civilitzant i, ara mateix, les dones més fines i presumides ja no es depilen. És clar les altres ho faran també tard o d'hora. Ja en fris de bon de veres.