divendres, 9 de maig de 2008

Astúries boirosa


Oviéu, temple del xaronisme, ciutat plena de gent vestida amb gust del carrer Serrano de Madrid, però amb retard de tres o quatre anys. Quina diferència amb Xixon, port modern, badia oberta a l'Atlàntic, on la gent té un aspecte del segle XXI, els restaurants són condrets i les vistes esplèndides.
Així i tot el tresor d'Astúries és a les muntanyes, potser no a les més conegudes dels Picos, sinó a les de la zona occidental. Per cert, deu tenir un nom la franja de ponent asturiana? Sí, la zona on es parla gallec i on podeu veure pintades que diuen: NÓS GALEGOS!
És curiosa la mentalitat de la majoria d'asturians, s'omplen la boca sobre l'asturià però ningú el parla enlloc. Només he sentit parlar una llengua diferent a l'espanyol a la franja occidental i era el gallec. A Taramundi sí que parla tothom gallec. Sé que hi ha una campanya per l'oficialitat de l'asturià, però crec que ni ells mateixos s'ho creuen.
Inoblidable el clima, l'agradable brisa, la brusquina, els arbres verds per tot arreu.
Vaig fotografiar el lloc on hi hagué el quarter de Simancas, a Xixon, i on Pinilla, segons la llegenda franquista, demanà a l'Almirante Cervera: Disparad sobre nosotros! perquè els republicans ja entraven al quarter.
També vaig poder retratar l'església de San Juan a Oviéu, on es casaren el comandant, aleshores, Franco amb na Carmen Polo, un dia d'octubre de 1924.