divendres, 3 d’octubre del 2008

Altre cop aquell nyèbit colonitzadet


em veig obligat a tornar-me a ocupar d'aquesta mena d'anopheles, també conegut com a Miquel Payeras o Pajares. A part del seu vocabulari, pretesament provocador, de "govern provincial", "govern nacional" referint-se a Zapatero i els seus amics, sí els amics den Payeras que li han donat programes i col·laboracions a tots els mitjans públics, com a agraïment -l'únic que bada en això és l'amo d'El Temps, que el manté de cronista illenc-, ara també es vol carregar les autonomies dels espanyols, aquest meravellós "cafè per a tothom". Segons el savi Payeras, només hi haurà d'haver autonomia, graciosament concedida pel govern "nacional" al Principat i al País Basc. A la resta hi ha mala gestió, sobretot a les Illes, aquí valdria més que hi hagués la Diputació, sí aquella mòmia dels Coll de San Simon, i excombatents de la Divisió "Assul"... que no tot això de les autonomies, perquè aquí hi ha molts de cacics, sobretot el preocupen els cacics que no el tenen a sou a ell, aquests són putes, sí senyor. Dels seus virreis colonials no té res a dir, a més si suspenen l'estatut -seguint el seu dictat d'il·luminat acomplexat- ell seguiria cobrant dels virreis, ara ja sense cacics i amb les mans ben lliures per implantar la nova Espanya que somiava José Antonio Primo de Rivera i Sàenz de Heredia. Per cert, en Payeras amb camisa blava i gorra vermella semblaria un moscard de grifó, pobret.