diumenge, 28 de juny de 2015

La bellesa sòlida o Helen Mirren

L'erotisme només existeix per la cultura. Quan el verro Duroc pren la truja Large White - Landrace no s'ho agafa com un tema eròtic. Això quan encara hi havia verros que feien la seva feina perquè ara amb les xeringues ja no cal mantenir verros per dins les pletes d'Almallia.
Així com el nin estudiant de Barcelona ensuma les companyes de l'Ateneu, esmaperdut i sorprès de tanta olor de fufí, també les dependentes del supermercat s'empegueixen quan passen per caixa els segalls escandinaus que estiuegen en un agroturisme decorat amb rodes de carro llarg. Encara, però, els queden molts però molts d'anys per arribar a saber alguna cosa de l'amor.
Benhaja les belles dones grans que comparteixen la seva experiència, generoses i gentils. Elles són el símbol de la cultura i de l'erotisme.

Onada de calor

Calgué enfilar-se a les muntanyes més altes, seguint la petja dels isards, perquè a la terra baixa tot s'hi encenia. Portàrem qualque llibre per les llargues nits amb el llum d'acetilè que guiava la vetllada. Ens avesàrem a escoltar mussols i òlibes, a destriar-ne els diferents cants i humors. Prop de casa hi havia búnquers de la guerra passada i de l'altra. Al prat de dalt trobàrem una caseta on s'estaven els maquis, encalçats pels civils disfressats de maquis que imposaven l'ordre neofeudal per aquelles valls sobiranes. Les pastoretes d'ara són nines barcelonines que han fet un curs de pastor a Lleida i s'acostumen a la solitud i a les nits farcides d'estels. En Miquel des Cau, entendrit, ha duit gossos -cans o perrs en Josep Ramon en diu- per defensar els ramats d'ovelles allà deçà Son Ramonet. Aquests gossos s'enfronten als óssos i això sembla un vers foixià.