Uomo d'onore: il Don

Padrinet, jo era el teu caporegime i et feia besamans per respecte al teu honor i al teu desvari compartit, també per la Sacra Aliança Quíber.. És per això que em va caure tan tort el teu comentari sobre Tintes Iberia i derivats, sobre si totes les dones es tenyien, o només les que jo coneixia i no les que tu convidaves a dinar. Totes les dones que coneixem es tenyeixen, tret d'algunes de les teves nímfules, molt poques, poquíssimes, perquè gairebé totes només duen el cap de fil de la metamorfosi. Hauria volgut que quan et vaig manifestar el meu pas fervorós a la monogàmia, atret per l'odore di femina, m'haguessis dit coses tan agudes com: Que bé que encara armis a la perfecció, figliolo! Quines cuixes tan esveltes té la teva amistançada! Com se li marquen els mugrons sota el jersei! o bé, els seus rulls són més negres que els de Pietra Montecorvino!
Com a home d'honor tocaves donar coratge i fua, en comptes de decantar-te per la prevenció contra les dones i la gelosia.
Ara l'estim però me'n fot, com va dir aquell home de la piscina plena de mascles i meibes fonats. No voldria traspassar el llindar de la misogínia perquè encara som molt jove, com diria el conco en Joan Turriscos, i faig orellina segons quina olor sent. M'estimaria més deixar la latència que caure en la misogínia, ni que sigui selectiva.
Mantendré les posicions i avançarem tot d'una que el regiment s'hagi recompost. Evviva N'drangheta, Camorra, Mafia e Sacra Corona Unita.

Un cartutx per a dos ocells

Vet aquí que fa estona en Bartomeu Cabot tengué l'amabilitat de regalar-me un llibre que coordinava o editava, o qualque cosa semblant n'Arnau Ponç. En aquest llibre hi apareixia el meu nom dins un articlet del tal Arnau, ple de desbarats i deliris seus. Si tot el llibre és tan objectiu, documentat i "científic" com aquest fragment, els seus lectors estan ben arreglats. La referència motivà una carta de Bartomeu Cabot, tramesa per correu electrònic i possiblement també lliurada en mà a mi mateix on abusant a l'espanyola de determinats insults, com per exemple fill de puta es queixava de l'anonimat del meu blog. No he tornat rellegir la carta ni el llibre, ni en faig comptes de moment, però tal com li vaig manifestar a ell, una cosa és un anònim i l'altra és escriure amb pseudònim, com en el meu cas mart de garriga, copiat de l'autodenominació den Llorenç Mostel com a mostel de garriga. Faig servir aquest pseudònim perquè vull i no me n'ha de fer els comptes ningú. Qualsevol dels lectors del blog sap que també som Mengol, de Son Daurat, Quec, Guixer, Forner i de malnom Sebastià. Si qualcú prefereix usar els cognoms oficials i afegir-hi el número de carnet d'identitat espanyol és molt lliure de fer-ho, imagín.
Haureu observat que no esment el títol del llibretó de n'Arnau. És perquè no el record i em fa vessa anar-ho a esbrinar. Tal és l'interès que desperten les activitats de tan peculiar personatge. L'únic que ara em ve el cap és que considerava titllar-lo d'Arnau Cohen una mostra grosseranga de racisme o antisemitisme. No, home, jo ho vaig fer perquè la seva poesia em recorda la de n'Aina Cohen. Els cognoms són pura coincidència.

Germanes occitanes

Ben mirat, Ais de Provença és una ciutat toton. Els seus carrer nets i cuidats. Els passejos amb bars que conviden a prendre xocolata negra i altres beuratges. Les botigues de tot tipus en el nucli antic, amb raconets i places inoblidables. La gent educada i discreta, tot això fa pensar en un lloc on viure còmodament. Si jo hagués de fer de turista seria un dels llocs que triaria per prendre les aigües, anar a l'òpera o bé badar pels carrers. Però es veu que la immensa majoria de la població de molts de països de la UE consideren molt més habitables llocs com Magaluf, Lloret de Mar, la Platja den Bossa o Es Domingos Grans. Té el seu costat bo: fora noses. Seguesc empegueint-me, però, de viure en una illa on els carrers són bruts, la gent crida excessivament, va per tot en cotxe i es vana d'una ignorància a prova de bomba, començant pels seus governants. El que dic de l'illa, en part, es pot dir de la resta del país amb tots els matisos que vulgueu. Les destinacions turístiques són als llocs més inhòspits? Què els passa pel cap als guiris quan deixen un poble d'Escòcia o de Baviera, a l'estiu amb una fresqueta agradable, per entaforar-se dins la sauna de can Pastilla? Tocar la trompeta? Menjar porqueries? Agrafar càncer de pell? Sentir música hòrrida? Comprar-se capells mexicans?

Hi ha un paio que es diu margallo

Curiosament -Joan Palou, dixit- els espanyols tenen un ministre d'Afers Exteriors que es diu Garcia-Margallo. Sovint, aquests veïns nostres tan primordials es col·loquen qualque afegit darrere els cognoms repetitius de García, Pérez, González, Sánchez, Martínez i un interminable etc. Jo també col·loc el meu segon cognom Joan, amb un guionet afegint-lo al primer, en homenatge al meu avi i també perquè em rota que diria el meu amic Francesc Prats -Déu lo tenga-. Fins aquí res a dir, però la qüestió és que margallo en espanyol no té cap significat. Al diccionari de la RAE hi ha el mot "margallón" com a equivalent a "palmito" Chamaerops humilis, l'única palmera autòctona d'Europa, per cert. A l'entrada s'especifica que prové del català margalló, forma comuna al català continental, sinònim de garballó. Havia llegit a qualque lloc que aquest andova era d'origen català, més exactament valencià, però veig que va néixer a Madrid en plena II Guerra Mundial. No seria gens estrany que descendís de compatriotes nostres, que volen fer oblidar la seva taca i fer-se espanyols de tota la vida, atesa la seva obsessió per les passes que es fan al Principat per assolir la independència. Per això ocultaren l'accent, o potser fou ell mateix, pensant que feia una mica massa català o sigui estranger i s'acomodaren a la facilitat fonètica pels mots plans que tenen els de l'altiplà. Clar, margallo no significa res, mentre que margalló és una planta extraordinària que ens ha fornit fibra per fer tota casta d'objectes, dàtils i combustible, a més de pastura per a les cabres que roseguen els seus brots. En definitiva, poster ell mateix tampoc no significa res i per això vol impulsar una llei, perquè qualcú en parli.

Escriptura automatitzada

En Matias Vallés diu que Joan Estelrich era de dretes, no se sap mai. La doctora m'explica que han parit rinxolades i no són cusses. La dama de Gizjnau vol saber si en Tarzan s'automatiza. En Joan Racó, l'autèntic, era el pare que va morir abans del fill, com ha de ser. La meva veïnada defeca dins la pleta, com ho feia madò Praxedis, marinenca, però de la nostra Marina. Quines pel·lícules no són americanes i no avorreixen? Vaig advertir que la cambrera del Lombardi era hirsuta i encara no ho he explicat a en Juncosa, incrèdul de l'explotació aviària que mena a la fortuna. El capellà Blanc no va mai a missa, és curiós perquè de jovenet li agradava jugar a altars. La madona de les Torretes m'explicava, gran dia, que els capellans tenen paga i llavors passen la bacina, això a tall d'abús. Bon dia tenga li ha envergat a l'hereu de can Palau, l'home de les Torretes, galtaplè. En Joan Palou no es presenta a les convocatòries, potser per desfer malantesos. En Víctor havia nascut l'any 1939 i se'n gloriejava sempre que hi havia ocasió. L'amazona, llicenciada en història de l'art, té unes natges bretones. En Marc ja habita al planeta Terra, tot i que ara s'usa més anar a Mart. Armènia és un país visitat per l'hereva dels endolls, diuen que hi fa tan bon estar. La meva alumna preferida passà la infantesa a les Minyones on les monges del Pla els parlaven juleio. Sol ixent el rupit em vetllava des de la mata-selva.

Han encès el ble

"Un alçament de llum en la tenebra" deia el poeta espanyolista o il·lús, mentor del PSC i de CDC durant moltes dècades. Això és el que s'ha produït, encara no amb la força que voldríem, però ja és imparable. Primer serà independent el Principat i llavors vendrà la Catalunya insular a establir-hi lligams confederals, més endavant el País Valencià, perquè Espanya ha tocat fons. El procés europeu, potser sense voler, ha fet emergir les nacions sense estat. Segurament la crisi econòmica hi ha contribuït.

Caldrà fer feina de valent i ningú no ens regalarà res, ho haurem d'agafar, però assolirem l'objectiu d'ésser lliures dins Europa. En aquesta hora sura la pusil·lanimitat que llargs anys de nit colonial han fet arrelar a l'ànima de molts de compatriotes. Tot això s'esvairà, ja ho veiem cada dia quan estols de gent indiferent fins ara o bé hostil s'arrengleren al costat de l'alliberament de la Pàtria. La primera i indispensable passa és estar convençuts que la llibertat és possible perquè no hi ha més alternativa que l'anihilació del nostre poble. Quan tenim aquesta tasca feta res no ens pot aturar.

Prudentment no afluixem

El Tribunal Suprem de l'Estat colonial ha resolt que el senyor Camps no tenia cap competència per aturar les emissions de TV3 al País Valencià. Per tant, també ha considerat que les multes que va rebre ACPV queden fora de lloc. Tots ens n'hem alegrat, però cal llegir amb esment la sentència perquè no assegura cap dret a veure TV3 al País Valencià, únicament diu que és l'Estat qui té les competències per decidir-ho. Imagín quin interès deu tenir el govern de l'Estat en què TV3 es pugui veure al País Valencià! Si poguessin farien que TV3 senzillament desaparegués, i supòs que ho provaran tot d'una que els llegui.
Cal recordar el cas de Ràdio 4, emissora en català pertanyent a la xarxa pública estatal, que només es pot escoltar al Principat, com si la resta de catalans no la manteguéssim amb els nostres imposts. Qualcú, en trenta anys, s'ha preocupat perquè Ràdio 4 es pugui escoltar a tot el territori català sotmès a l'Estat espanyol?
Quin paperot que fan els "nostres" diputats, els escolanets de les sucursals insulars del PP-PSOE aquests dies! Escolten les intervencions dels diputats principatins sense dir ni piu, com si el desvari calculat del xitxarel·lo Wert no els afectàs per res. Vaja uns representants que heu triat!