dilluns, 19 de setembre de 2016

La Fornal de Manacor

Ni hi havia estat mai, ni sabia que existís. Santa ignorància meva sobre el teatre! L'arribada va ser agradable, d'una banda perquè plovia i de l'altra perquè vaig descobrir un petit local, amb un taulell a l'entrada on servien begudes, amb gent que esperava per entrar. Tot ple de cartells d'altres espectacles. Pràcticament cap conegut, es veia que era un refugi per als manacorins de raça. Finalment ens feren entrar, un home amb especial fesomia, que jo recordava del Catòlic -així mateix fa algun any d'això-, curiosament mudat i que resultà ser en Joan Gomila, ànima d'aquell local i de les seves activitats. Ja he parlat de la meva ignorància, hi puc afegir que només vaig al teatre quan na Mont Plans m'hi duu, i ella viu a Barcelona i jo a la ruralia felanitxera. L'espai era espectacular, només hi ha 50 localitats, situades esglaonadament en una zona dreta i una d'esquerra. Jo vaig seure al banc de les autoritats, més que res pel seu desinterès pel teatre, no per cap mèrit meu. Representaven una adaptació feta per en Gomila de "Fuita i martiri d'Andreu Milà". Començà en Gomila, introduint a la història, i acte seguit un jovençà encetà un monòleg, alhora que es projectaven unes imatges darrere l'escenari, que em rememorà una de les primeres novel·les d'autor vivent que vaig llegir, sorprès que a Manacor, en aquells darrers anys del vergonyós règim, hi hagués una persona que escrigués novel·les en català. En Sebastià, l'actor jove que feia d'Andreu Milà, va mostrar uns dots que fan pensar en un futur excel·lent com a actor. Ve de bona casa, perquè a ca seva encara elaboren els millors doblegats de Quíbia, de Can Roca. Endemés de l'actor principal i del que feia d'introductor, em va colpir llur llenguatge, un estàndart gairebé perfecte, una llengua apta per al llenguatge teatral i per a l'obra en concret, que moltes vegades manca damunt els escenaris. Entre el públic i havia na Roser, viuda de Miquel Àngel Riera, acompanyada de tota la nissaga familiar que gairebé omplia la meitat del teatre. En haver acabat l'obra, en Joan Gomila llegí un fragment d'un pròleg que Estellés va fer a Riera.
Caldrà estar a l'aguait d'aquest lloc.

dijous, 8 de setembre de 2016

Predomina el bon temps

Sobretot si teniu activat l'aire condicionat de la vostra cambra nupcial. De nit refresca i podeu assistir a noces ben mudats amb camisa de fil i vestits de na Cortana. Asseguren que deixarà de fer calor, però ningú gosa posar fita. Veig que els homes i les dones -o les dones i els homes?- tenen més esment a no abusar d'aquella flastomia: "seguirà el bon temps". Com més va més gent m'assegura clandestinament que ja n'estan ben tips de bon temps d'aquesta casta. Venerem les deesses antigues perquè ens portin pluja, que rebenti els albellons i ompli els aljubs gegantins de Binifarda. Els ciclàmens s'han acubat i un arbocer i dues mataselves també hi fan prop.

dimarts, 28 de juny de 2016

Concelebrant les eleccions

O també podríem parlar de "Vivan las caenas". Enfervorits votants de PP-Ciudadanos, amb els ulls humitejats d'emoció per la corrupció generalitzada i planificada, commocionats per la diligència del ministre de Governació -o del que sigui- contra els rojoseparatistes, inflamats per la croada educativa de l'enyorat Wert -què devia fer amb aquella profe basca tan mona?-, s'apressaren a sortir dels seus domicilis habituals, però també de les residències de vells assistits, dels clubs de la tercera edat, de les assemblees de treballadors d'hostaleria i construcció, dels clubs esportius, etc. per depositar les paperetes tancades, duites de casa, dins les urnes miraculoses.
Després diuen que els electors mai no s'equivoquen, i deu ser cert, però per ser electors primer haurien de saber llegir i escriure.

diumenge, 9 d’agost de 2015

Estrès hídric

La perfecció de moviment del dragó enforinyant-se dins la paret de pedra seca m'anuncia que tornarà a fer calor. El teix s'enyora de l'ambient boreal d'on procedeix, té uns fulletes groguenques a la part d'abaix. El surarem? La llimonera s'ha omplit de flors. De la vintena de pebrers només un ha resistit l'envestida descortesa dels conills de garriga. Les figues s'han fetes totes primerenques i secallones. En Bruc s'ajeu a les ombres més espesses. Tot sembla fer flamada i jo he de patir que l'home del temps digui que continuarà el "bon temps". Quin país d'idiotes m'ha tocat per viure.

dimecres, 29 de juliol de 2015

Fruïm na Lluïsa Febrer a can Timoner

Na Lluïsa Febrer no duu pírcings a les orelles ni al nas, no se li veuen tatuatges, ni flastoma. És una nina adorable que pinta meravelloses brutors per fer-nos fruir. Se situa en el portal de can Timoner, vestida de blanc, per fer cas a tothom. La seva padrina també ha assistit a la inauguració i li ha plagut força. Infantons pugen les escales amunt i avall sense fer servir els bandolats de Jaume Canet. La terrassa, oberta al vent escàs d'aquest impietós estiu, acull un baret, una dona preciosa que posa música, un paisatge blaibonetià i uns hipis que fumen. Quin gaspatxo ha fet una de les madones! La garrida madona espigada i amabilíssima m'explica com ha funcionat la distribució de pizzes.
Els dibuixos de na Lluïsa mostren Magaluf, quin bell tríptic seria per atreure la turisteia! Mostren ancianes del Pla que van mogudes i s'anuncien a magazins porno. Mostren artistes com a cusses que han de mester posar un coble. Mostren minuciosos detalls on pots perdre't temps i temps dins el casal de can Timoner.



dilluns, 6 de juliol de 2015

Mallorca industrial

Sovint he sentit a dir que Mallorca era una societat agrària, més o menys endarrerida, però que amb l'arribada del turisme a finals dels seixanta, va esdevenir una societat moderna, rica i feliç. Aquest relat és molt interessat perquè no té res a veure amb la realitat, almenys amb la meva realitat. Quan jo vaig néixer, a Felanitx, se sentia el renou de les sirenes de les fàbriques i una munió d'obrers s'ocupaven en tasques industrials. Hi havia dotzenes de cups i cellers, amb la meravella arquitectònica del "Sindicat" o Celler Cooperatiu, únic a l'illa; hi havia diverses fàbriques d'embotits que venien els seus productes també fora de les Illes; fusteries, fàbriques de begudes carbòniques, ferreries, fàbriques de perles i bijuteria, tapisseries, forn de calç industrial, configuraven un panorama molt allunyat de les pagesetes amb capell de palmes que aplegaven quatre figues amb una cabreta bruna al costat. Si ens estenem a la resta de l'illa veurem que hi havia altres llocs on la presència de la indústria era encara més forta, com Sóller, Manacor, Inca, Lloseta, Llucmajor, Pollença, etc.
Sembla que hi hagi interès a esborrar aquest passat que no encaixa amb les Illes paradisíaques esperant el mannà turístic, per això fins i tot els edificis que encobeïren les activitats industrials són abandonats, menystinguts i esbucats sense cap mercè. Per al sistema qualsevol crivell per on s'escoli una versió dels fets diferents a la beneïda oficialment és molt perillós. Podria desembocar en la catàstrofe de fer créixer altre cop el sector productiu de la indústria, actualitzat als temps que corren, i disputar el monopoli als
sàtrapes dels hotels.

diumenge, 28 de juny de 2015

La bellesa sòlida o Helen Mirren

L'erotisme només existeix per la cultura. Quan el verro Duroc pren la truja Large White - Landrace no s'ho agafa com un tema eròtic. Això quan encara hi havia verros que feien la seva feina perquè ara amb les xeringues ja no cal mantenir verros per dins les pletes d'Almallia.
Així com el nin estudiant de Barcelona ensuma les companyes de l'Ateneu, esmaperdut i sorprès de tanta olor de fufí, també les dependentes del supermercat s'empegueixen quan passen per caixa els segalls escandinaus que estiuegen en un agroturisme decorat amb rodes de carro llarg. Encara, però, els queden molts però molts d'anys per arribar a saber alguna cosa de l'amor.
Benhaja les belles dones grans que comparteixen la seva experiència, generoses i gentils. Elles són el símbol de la cultura i de l'erotisme.