diumenge, 9 d’agost de 2015

Estrès hídric

La perfecció de moviment del dragó enforinyant-se dins la paret de pedra seca m'anuncia que tornarà a fer calor. El teix s'enyora de l'ambient boreal d'on procedeix, té uns fulletes groguenques a la part d'abaix. El surarem? La llimonera s'ha omplit de flors. De la vintena de pebrers només un ha resistit l'envestida descortesa dels conills de garriga. Les figues s'han fetes totes primerenques i secallones. En Bruc s'ajeu a les ombres més espesses. Tot sembla fer flamada i jo he de patir que l'home del temps digui que continuarà el "bon temps". Quin país d'idiotes m'ha tocat per viure.

dimecres, 29 de juliol de 2015

Fruïm na Lluïsa Febrer a can Timoner

Na Lluïsa Febrer no duu pírcings a les orelles ni al nas, no se li veuen tatuatges, ni flastoma. És una nina adorable que pinta meravelloses brutors per fer-nos fruir. Se situa en el portal de can Timoner, vestida de blanc, per fer cas a tothom. La seva padrina també ha assistit a la inauguració i li ha plagut força. Infantons pugen les escales amunt i avall sense fer servir els bandolats de Jaume Canet. La terrassa, oberta al vent escàs d'aquest impietós estiu, acull un baret, una dona preciosa que posa música, un paisatge blaibonetià i uns hipis que fumen. Quin gaspatxo ha fet una de les madones! La garrida madona espigada i amabilíssima m'explica com ha funcionat la distribució de pizzes.
Els dibuixos de na Lluïsa mostren Magaluf, quin bell tríptic seria per atreure la turisteia! Mostren ancianes del Pla que van mogudes i s'anuncien a magazins porno. Mostren artistes com a cusses que han de mester posar un coble. Mostren minuciosos detalls on pots perdre't temps i temps dins el casal de can Timoner.



dilluns, 6 de juliol de 2015

Mallorca industrial

Sovint he sentit a dir que Mallorca era una societat agrària, més o menys endarrerida, però que amb l'arribada del turisme a finals dels seixanta, va esdevenir una societat moderna, rica i feliç. Aquest relat és molt interessat perquè no té res a veure amb la realitat, almenys amb la meva realitat. Quan jo vaig néixer, a Felanitx, se sentia el renou de les sirenes de les fàbriques i una munió d'obrers s'ocupaven en tasques industrials. Hi havia dotzenes de cups i cellers, amb la meravella arquitectònica del "Sindicat" o Celler Cooperatiu, únic a l'illa; hi havia diverses fàbriques d'embotits que venien els seus productes també fora de les Illes; fusteries, fàbriques de begudes carbòniques, ferreries, fàbriques de perles i bijuteria, tapisseries, forn de calç industrial, configuraven un panorama molt allunyat de les pagesetes amb capell de palmes que aplegaven quatre figues amb una cabreta bruna al costat. Si ens estenem a la resta de l'illa veurem que hi havia altres llocs on la presència de la indústria era encara més forta, com Sóller, Manacor, Inca, Lloseta, Llucmajor, Pollença, etc.
Sembla que hi hagi interès a esborrar aquest passat que no encaixa amb les Illes paradisíaques esperant el mannà turístic, per això fins i tot els edificis que encobeïren les activitats industrials són abandonats, menystinguts i esbucats sense cap mercè. Per al sistema qualsevol crivell per on s'escoli una versió dels fets diferents a la beneïda oficialment és molt perillós. Podria desembocar en la catàstrofe de fer créixer altre cop el sector productiu de la indústria, actualitzat als temps que corren, i disputar el monopoli als
sàtrapes dels hotels.

diumenge, 28 de juny de 2015

La bellesa sòlida o Helen Mirren

L'erotisme només existeix per la cultura. Quan el verro Duroc pren la truja Large White - Landrace no s'ho agafa com un tema eròtic. Això quan encara hi havia verros que feien la seva feina perquè ara amb les xeringues ja no cal mantenir verros per dins les pletes d'Almallia.
Així com el nin estudiant de Barcelona ensuma les companyes de l'Ateneu, esmaperdut i sorprès de tanta olor de fufí, també les dependentes del supermercat s'empegueixen quan passen per caixa els segalls escandinaus que estiuegen en un agroturisme decorat amb rodes de carro llarg. Encara, però, els queden molts però molts d'anys per arribar a saber alguna cosa de l'amor.
Benhaja les belles dones grans que comparteixen la seva experiència, generoses i gentils. Elles són el símbol de la cultura i de l'erotisme.

Onada de calor

Calgué enfilar-se a les muntanyes més altes, seguint la petja dels isards, perquè a la terra baixa tot s'hi encenia. Portàrem qualque llibre per les llargues nits amb el llum d'acetilè que guiava la vetllada. Ens avesàrem a escoltar mussols i òlibes, a destriar-ne els diferents cants i humors. Prop de casa hi havia búnquers de la guerra passada i de l'altra. Al prat de dalt trobàrem una caseta on s'estaven els maquis, encalçats pels civils disfressats de maquis que imposaven l'ordre neofeudal per aquelles valls sobiranes. Les pastoretes d'ara són nines barcelonines que han fet un curs de pastor a Lleida i s'acostumen a la solitud i a les nits farcides d'estels. En Miquel des Cau, entendrit, ha duit gossos -cans o perrs en Josep Ramon en diu- per defensar els ramats d'ovelles allà deçà Son Ramonet. Aquests gossos s'enfronten als óssos i això sembla un vers foixià.

dijous, 5 de febrer de 2015

Rates sardes roseguen dormilegues

Les rates cellardes, Elyomis quercinus, tenen fama d'embambades i de dormilegues, potser una cosa duu l'altra, al continent. A Mallorca no es consideren més aviat eixorivides  i pel que fa a dormir sembla que les illenques mostren una letargia menys profunda que en altres climes. A les Illes hi ha pocs ossets rentadors, Procyon lotor, segurament ens sobren els dits d'una mà per contar-los. N'hi ha qualcun de dormilega, segons observacions personals -com diria en Tonyo-, però quan es desperten tenen unes mostres d'activitat realment impressionants.
Ara que ha fet neu els abelleix de passejar per la Coma d'Infern i deixar-se llenegar per avall fins arribar gairebé al peu del funicular del senyor Parietti. Per fer-ho s'abriguen amb anoracs de colors impossibles i amb la fua poden arribar fins prop de la Calobra, on vivia la Negra, aquella que féu enfollir el pintor Mir.
A la Calobra hi vaig davallar una vegada des del Morro de la Vaca, venint de Pollença, amb en Joan Fiol. No trobàrem el pas de l'Argamassa fins al cap de dues hores de provar de baixar per altres llocs. Arribàrem morts i rebentats, però clavar la tenda tèrmica, passat Nadal, a la Calobra sense una ànima, amb un silenci que només trencava el pas de les cabres salvatges ens fou una vertadera recompensa. Abans de sopar ens enfilàrem a cercar la bossa de queviures que hi havíem deixat feia dos dies. Tot estava intacte i el sopar, acompanyat de vi, fou de primera.
L'endemà anàrem a fer un cafè, en el meu cas una xocolata, al primer bar que hi havia obert, una mena d'hotel on el cambrer ens "llençà un punyal ple de mirades perdudes". Amunt, amunt, ànima forta cap a Tuent i la fàbrica d'electricitat per arribar al port de Sóller on ens esperava en Bernadí Celià damunt el cavall sencer de la seva amabilitat sollerica.

dimarts, 13 de gener de 2015

Hivern de fireta

Podemos té més de 2000 inscrits a l'illa de Cabrera, si tenim en compte que la població d'aquesta illa no arriba ni de molt en aquest nombre hem de concloure que és tot un èxit. Ho he pogut veure en un mapa on t'expliquen els afiliats que tenen, així com els inscrits -ignor la diferència entre una i altra categoria- a cada "municipi d'Espanya", sí els municipis, o sigui aquelles entitats per les quals es podien presentar els procuradors en Corts de Franco. Hi havia el "tercio" -no els de Flandes- familiar, sindical i municipal. Tot això s'adeia amb la doctrina de José Antonio Primo de Rivera i Saenz de Heredia, fill del dictador trompetista i bagasser, qui ho havia copiat més o menys del seu generós finançador Benito Mussolini. No és casual el paral·lelisme entre el partit televisiu i les màximes falangistes, només els ha calgut un aggiornamento. Repassau, incrèduls, els vídeos on apareix José Antonio, el Ausente, hi podreu comprovar com en una filmació en què apareix ell, hieràtic, amenaçador com un pinxo del carrer de Robadors, ens explica que Espanya "ha venido a menos por tres causas" -pensau que cit de memòria, però així i tot encara la tenc prou bona- "los partidos políticos" o sigui la "casta", los separatismos o sigui "patriotes espanyols solidaris" i "la lucha de clases", o sigui no som de dretes ni d'esquerres. Només cal que hi afegiu aquesta oratòria ex catedra d'un que se sent posseïdor de la veritat i ja ho teniu.