divendres, 21 de novembre de 2008

Ovelles i figueres a la tardor

Ho va dir ben clar en Gabriel Barceló Milta, d'origen felanitxer, a l'entrevista que li feien els espanyols del Diario de Mallorca l'altre diumenge. La diferència entre el PSM, el partit que capitaneja, i ERC és que els d'ERC "son más independentistats, más radicales, más catalanistas", mentre que ells són més "mallorquinistas". Més o menys coincideix amb l'argumentació tradicional de la dreta i l'extrema dreta de Mallorca. Això passa en tenir una partit d'àmbit illenc, en una sola illa, s'entén i que considera les Illes Balears -no sé què opinen de les Pitiüses- com la seva nació. Acumular dècades d'indefinició i beneitura mena a aquesta situació. Un dirigent jove que té el cap com una olla.
Això sí, no té cap mania d'anar a les eleccions amb estalinistes espanyols i barruts professionals com Eberhard Grosske. Com que aquests no són ni radicals, ni catalanistes, ni independentistes...
Ja ho va dir en Canyelles que aquests del PSM eren quatre ximbombers!

dimecres, 19 de novembre de 2008

Dies d'ira a l'illa


Això no és un títol original, qualcú l'inventà abans, crec que fou una mena de novel·lista anomenat Antoni-Lluc Ferrer, però ja ens anirà bé.
Sí, vaig veure en Miquel Cordella per l'Ib3, que el presentà com a pintor espanyol. Evidentment, Josep Maria Sert també havia estat un espanyol de primera fila, etc. Per cert, m'agradaren molt els murals de Sert que només havia vist a qualque reproducció infame. Feia una mena de realisme socialista que també em recordà els muralistes mexicans, Siqueiros i el xixisbeu de Frida Kahlo, aquell estalinista del qual ometré el nom infecte, no perquè fos adorador del Pare Stalin sinó perquè pegava a na Frida, ah poca vergonya!
En Miquel va dir que tot havia estat improvisat, que el germà den Sergi López s'havia inventat la resina utilitzada i pràcticament tota la maquinària. Amb una paraula només figura ell com a geni i els que feren feina de veres són una mala fi de gent. Res de nou tractant-se den Miquel. Vaig poder veure els seus amics adorables: en Xisco d'Algaida, amic recent; la star Mesquida, tan ocurrent; la plúmbia Gambús que completa la seva metamorfosi; n'Andreu S. Manresa, o Tito Timpano, que fardà d'amic de tota la vida -quina falsedat hi ha pel món!- i l'abonimable analfabet de l'Horta, Kavier Mariscal, que després de néixer al País Valencià, viure tota la vida a Barcelona no és capaç de parlar cap llengua amb correcció, no és estrany que trobàs que en Miquel Cordella era un savi enciclopèdic.
Quan li demanaren pels doblers, en Miquel, tan eixerit normalment, es va posar una mica nerviós i censurà la periodista peluda, pobreta. Quina importància tenen els doblers quan es tracta d'omplir de pintura i resina epoxídica una cúpula! És que tothom es mor d'enveja que en Bruno i en Miquel guanyin tant, vatua déu!
Vaig riure per les butxaques mentre assaboria un xoric, fet amb verdures i un codonyat amb formatge de Maó.