divendres, 14 de gener de 2011

Coma-sema i el senyor Fortuny


Segur que el coneixeu perquè ha sortit moltes vegades, i encara ho fa, per la televisió. Sempre es plany de la misèria que aclapara els grans propietaris de la serra de Tramuntana, en un to que us fa gairebé venir ganes de fer-li ingressos periòdics al seu esquifit compte corrent. Els excursionistes, sense control, són la seva bèstia negra. Li deixen barreres obertes, molesten el bestiar i ho fan tot malbé, segons diu. Els controlats, els que paguen per passar pels camins públics i immemorials, que travessen Coma-sema, aquests ja no li fan tanta por. Tampoc la gent que li lloga les instal·lacions, de gust dubtós, al costat de l'antiga possessió per fer-hi bauxes de caire una mica bufard, diguem-ho tot, aquests tampoc no el preocupen.
Crec que a l'hora de recollir subvencions públiques, procedents dels imposts de tots, no és dels darrers. L'agricultura és ruïnosa, diu, i per això no ha collit les olives dels arbres centenaris, potser sí.
El que m'estranya, o no gaire, és que cap instància pública controli on van les subvencions als propietaris, en què s'inverteixen, per què serveixen.
El que m'emprenya és veure els rètols antiestètics amenaçadors, en espanyol "por supuesto" que empastifen el camí d'Orient a Cúber o a Solleric: "No hagan fotos", "No salgan del camino", i fins i tot "No se paren", endemés dels clàssics: "Perros de guardia", Prohibido el paso", etc. i les barreres tancades amb càmeres que filmen els intrusos.
El que m'indigna és que els camins públics immemorials esdevenguin camins privats i el dret de pas se'l passin per l'engonal.
El que em treu del solc és els grups de pressió de propietaris perquè els consentin fer més edificacions, més restaurants camuflats, agroturismes, hotelets, etc. sense deixar de cobrar cap subvenció ni una per "tenir cura" de les costosíssimes finques.