dijous, 9 d’octubre de 2008

Hi ha gent que estén la joia


Sí, saber cuinar i fer-ne partíceps aquells que t'agraden és una manera d'estendre la felicitat. Un dinar o un sopar, o un bon berenar, preparats de manera amorosa fan que la gent oblidi els maldecaps. Tastar vins com els 4Quilos o els 12volts és una experiència deliciosa, acompanyar-los amb una mica de rellom fet a la planxa, una dotzena d'esclata-sangs (sí, els de Girona també són bons, no cal ésser tan esquitarell) i fregir pebres d'aquest temps, d'aquells primets amb pell prima també, amb una partida d'alls i juevert pot resultar un vertader plaer. Naturalment, doblegats de cabell d'àngel per postres. De can Guixa, can Delante -si estau prop d'Inca-, de can Guasp de Llucmajor o de can Roca de Manacor si teniu la sort d'habitar per Quíbia.

dimarts, 7 d’octubre de 2008

Passant a un altre tema més plaent


Cada cop hi ha més dones assenyades, vull dir respectuoses dels pelets púbics o axil·lars. Comencen a fer forat les crides de ginecòlogues, metges de capçalera en general, dones de bandera, presumides i nines fines. Les elits femenines ja no es depilen com abans, que solia esser seguint el dictat de les seves depiladores i fiant-se, agosaradament, del que elles consideraven la moda del moment.
Quina alegria que s'estengui la moda entre les dones més belles i riques, perquè la resta faran el que aquestes facin, com fins ara. Els amants dels pèls en sortirem beneficiats. I sí, la foto és d'una garriga, com la que té la meva xixisbea devers els engonals.